2012: He llegit...

La gran armada: Geoffrey  Parker y Colin Martin. Ed. Planeta ESP

Començat el 28/12/11. Acabat el 19/1/2012

Nota: 3/5 ***

Comentaris: Història de la derrota de “la armada invencible”, ben escrit i amb un enorme fons històric que els autors han pogut consultar. Excel·lent exemple  d'improvisació i d’operar sobre la marxa. Ni els castellans van ser millor que els anglesos ni viceversa. El que va determinar la sort de l’armada i, per extensió d’Anglaterra, va ser l’atzar, res més que l’atzar i una certa descoordinació de les tropes estacionades als països baixos atiades per enveges polítiques. Bo.

Robinson Crusoe: Daniel Dafoe (Traducció Enrique de Hériz). Ed Edhasa

Començat el 23-1-2012. Acabat 2-2-2012  ESP

Nota: 3/5 ***

Comentaris: Primera versió íntegra d’aquesta obra que qui més o menys ha llegit. Resulta que la fins ara versió en espanyol) “canònica” publicada l’any 1975 per l’Ed. Lumen i traduïda per Julio Cortázar està “retallada” quasi en un 30% respecte a l’original.

Al llegir el primer volum d’aquesta versió íntegra, amb un llenguatge actualitzat fruit d’una traducció brillant, un s’adona que, efectivament, en Robinson és un personatge més complex del que sembla, amb llargues discussions teològiques i un punt de vista del món purament egocèntric.

Especialment destacada és la visió que en té dels espanyols i el seu imperi (planes 242,297 i 334), i un tros que m’ha sorprès és  on reconeix que l’hi hauria agradat quedar-se per sempre a la seva illa on era el rei (plana 290 “…mi vida se estaba volviendo tan cómoda que empecé a pensar que, estando a salvo de los salvajes, no me hubiera importado saber que nunca más iba a salir de donde vivía”.

Nuevas aventuras de Robinson Crusoe: Daniel Dafoe (Traducció Enrique de Hériz). Ed Edhasa

Començat el 6-2-2012. Acabat 16-2-2012 ESP

Nota:3/5 ***

Comentaris: Ha estat una grata sorpresa descobrir aquest segon volum, totalment inèdit per a mi i del que ni tan sols en sabia l’existència. Podria semblar que és només una simple continuació de la primera part, però és suficientment entretingut com per llegar-lo “quasi” com un volum independent.

Evidentment, l’autor es recrea en el seu món particular, del que n’és l’amo i senyor absolut i es construeix a mida un simulador virtual d’un model de societat perfecta, on tothom és bo i això sí, il·luminat per l’autèntica llum divina, sense la que, segons l’autor, res és possible.

Sobre la historia natural de la destrucción: W.G. Sebald  Ed. Quinteto

Començat el 21-2-2012. Acabat 24-2-2012  ESP

Nota: 3/5 ***

Comentaris: Breu assaig sobre la destrucció d’Alemanya on l’autor es planteja qüestions referents a l’aparent amnèsia que té l’actual societat alemanya sobre el tema i els seus principals escriptors, especialment el de la destrucció de 131 ciutats alemanyes pels bombarders aliats. També defensa  l’escriptor A. Andersch sobre el dret a parlar-ne i a escriure.

Pel cantó de Swann: Combray. Marcel Proust. (Traducció de Valèria Gaillard). Ed. la Butxaca

Començat 27-2-2012. Acabat 13-3-2012 CAT

Nota: 5/5 *****

Comentaris: Obra immensa i mestra de la literatura universal. Ha estat la meva primera incursió en l’univers Proustià. No passa, aparentment, res però tot flueix lentament enmig de llarguíssimes frases i descripcions inacabables que abasten tots i cadascun dels aspectes de la vida dels seus protagonistes. Els llargs passetjos i els personatges estan descrits amb una mestria inigualable.

He llegit en algun lloc que si descrius al teu poble, descrius al teu món i això, penso, és el que fa l’autor en aquesta introducció al (seu) món (233 planes).

I en un món on tot ha de ser immediat, he descobert el plaer per la lectura lenta gràcies a Proust. I a l’extraordinària traducció de Valèria Guillard, amiga de la Irene).

Pulsió de mort: Jeb Rubenfeld.  Ed.62. 571p.CAT

Començat 19-3-2012. Acabat 2-4-2012

Nota: 2/5 **

Comentaris: Thriller increïble (referint-me a que no te’l creus), escrit de forma elegant i professional i que t’obliga a voler llegir sempre un capítol més a veure què passa.

De la mateixa manera que t’atreu te n’oblides al cap ‘una temporada. La trama psiquiàtrica, més aviat fluixa. Quan en faran la pel·lícula?

La felicidad conyugal: Lev Tolstoi. Ed acantilado. ESP

Començat. 10-4-2012 Acabat 14-4-2012

Nota: 3/5 ***

Comentaris: He llegit llibres infinitament millors de Tolstoi que aquest breu relat, però on es reflecteix alguna cosa que duem molt endins de l’ànima (i també, d’una altra època).

 Nocturns: Kazuo Ishiguro. Ed. Empúries. 236p CAT

Començat. 16-4-2012. Acabat 23-4-12

Nota: 3/5 ***

Comentaris: 5 històries amb la música com a nexe, ben treballades i amb uns personatges creïbles. M’ha sobtat que per ser un escriptor japonès (ha viscut des de petit a Anglaterra) té un estil diferent als escriptors japonesos que viuen i treballen a les illes.    

La marca de l’aigua: Joseph Brodsky. Ed. El cercle de Viena. 104p CAT

Començat 24-4-2012. Acabat 30-4-2012

Nota:4/5 ****

Comentaris: Poesia, boira a la Plaça de Sant Marc, l’hivern a Venècia… un llibre en prosa de profundes arrels poètiques i narrat amb un gran estil d’algú que s’arrela en un lloc potser per no voler saber d’on ve. Premi Nobel de literatura 1987. Molt bo.

L’avi de 100 anys  que es va escapar per la finestra: Jonas Jonasson. Ed La campana CAT

Començat 2-5-2012. Acabat 11-5-2012

Nota:2/5 **

Comentaris: Riurem i serem feliços, menjarem perdius i anissos i ho adobarem amb algunes imatges simpàtiques i de riure fàcil (sense treure el mèrit que té poder-ho fer), com ara la trobada amb el dictador coreà. Fàcil de llegir, fàcil de fer-ne una pel·lícula, però hi ha més literatura en una sola línia d’un passeig a Combray que en tot aquest llibre i les possibles segones i terceres parts que hi pugui haver.

Entretén i prou.

Relámpagos: Jean Echenoz: Ed anagrama. p149  ESP

Començat 14-5-2012. Acabat 16-5-2012

Nota:4/5 ****

Comentaris: Brillant interpretació de la biografia de N. Tesla per part d’Echenoz, gens fàcil tractant-se d’una persona summament desequilibrada a qui el seu geni el va dur una mica més enllà del que es podria considerar raonable.

Jo confesso: Jaume Cabré De. Proa. 998pa CA

Començat 24-5-2012. Acabat 18-6-2012

Nota: 5/5 *****

Comentaris: Obra mestra que culmina una llarga trajectòria literària. Història complexa, viva, brillant, entrellaçada en molts espais i temps. Personatges treballats a fon son res és innecessari ni superflu. En cinc pàgines passem d’Auchwitz a Barcelona i d’Itàlia a Catalunya. El nexe de tota la historia és un violí. Des de les llavors que fan créixer l’arbre d’on s’extraurà la millor fusta per al millor violí fins al final on l’oblit absolut n’és el principal protagonista. És una magna obra. És l’obra d’un premi Nobel.

HHhH. Laurent Binet. Ed Seix Barral. 391p ESP

Començat 19-6-2012. Acabat 28-6-2012

Nota: 3/5 ***

Comentaris: Crònica de l’atemptat a Praga l’any 1942 contra el SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich narrat amb un estil peculiar que recorda al de Jean Echenoz.

Himmlers Hirn heisst Heydrich (el cervell de  Himmler es diu Heydrich) és el títol complert d’aquest enigmàtic joc de paraules. M’ha agradat la documentació extraordinària que aconsegueix l’autor, però no m’agraden determinats comentaris que fa sobre alguns dels personatges ja que no és feina del cronista opinar sobre el que explica sinó que és tasca del lector treure’n conclusions. Potser si que en Heydrich (un dels personatges més feréstecs del Reich dels 1000 anys) té cara de cavall, però no cal deixar-ho per escrit perquè no aporta res de nou. I ja sabem que els crims del nazisme ( i d'altres ismes) són infinits i pels que mai hi haurà perdó, però no és necessari tractar la historia amb matisos que no aporten res.

Jan Kubiš i Jozef Gabčík van passar a la historia i Reinhard Heydrich a l’oblit.

Romeo i Julieta: William Shakespeare. Edicions 62. 131p CAT

Començat 2-7-2012. Acabat 5-7-2012

Nota: 2/5 **

Comentaris: Decepcionant, en part degut a la traducció del segle passat. A anys llum de les millors obres de Shakespeare. L’amor reduït a l’absurd. La llegenda pel terra.

La historia de mi gente: Eduardo Nesi. Ed. Salamandra p153 ESP

Començat 9-7-2012. Acabat  12-7-2012

Nota: 4/5 ****

Comentaris: L’enfonsament de la industria del tèxtil a Itàlia, de la fàbrica T.O. Nessi, degut al desinterès de la UE i a la deslleial competència xinesa, un tema molt proper per a mi i que em recorda èpoques passades, que no millors. Escrit amb un gran estil i fàcil de llegir. Absolutament recomanable.

Confesiones de un joven novelista: Umberto Eco. Ed. Lumen p221. ESP

Començat 16-7-2012. Acabat 19-7-2012

Nota: 2/5 **

Comentaris: Artefacte construït per a l’exclusiu lluïment de l’autor i que no aporta pràcticament res al lector. Ja sabem que va ser un pioner de la novel·la històrica però no ens cal que ens ho recordi contínuament ni ens –intenti- enlluernar amb la seva immensa sabiduría, cosa que pot fer amb la simple lectura de la majoria de les seves obres.

Ravel: Jean Echenoz: Ed anagrama. p124 ESP

Començat 21-7-2012. Acabat 24-7-2012

Nota: 4/5 ****

Comentaris: Una altra biografia, en aquest cas la del músic Ravel, amb l’estil propi d’Echenoz. Com en l’altre llibre que he llegit (“Relámpagos”) es tracta d’una curiosa interpretació biogràfica, escrita de forma brillant i on s’aprofundeix en la complexitat de la persona de Ravel, sense distraccions ni detalls superflus.

Luna fría: Jeffry Deaver. Ed. Umbriel. 440p ESP

Començat 30-7-2012. Acabat 22-8-2012

Nota: 2/5 **

Comentaris: Thriller del mateix autor del “coleccionista de huesos” i que tinc dedicada per l’autor. Increïble (em refereixo un cop més a l’argument), enganxa i necessites llegar més planes cada vegada. L’argument és tan increïble i amb uns girs tan exagerats que, quan s’estreni la pel·lícula, més d'un –penso- pot perdre´s.

I aviso: Tot obert per a la segona part.

Headhunters: Jo Nesbø. Ed. Proa. 244p CAT

Començat 27-8-2012. Acabat 3-9-2012

Nota: 3/5 ***

Comentaris: Per fi un nòrdic que val la pena des de la trilogia d’en Larsson. Àgil, ben tramat, cru, salvatge i imaginatiu. Gir de guió inesperat que li’n treu una mica de gràcia. Calia?

Stoner: John Williams. Ed. 62. 333p CAT

Començat 4-9-2012. Acabat 17-9-2012

Nota: 5/5 *****

Comentaris: Una de les grans troballes de l’any i un dels millors llibres que he llegit des de fa temps. La descoberta de la vocació per l’ensenyament d’un representant de l’american-deep que s’obre al món gràcies al coneixement i que vol obrir-lo als seus alumnes. La vida grisa, desgraciada i, sovint, freda de l’Stoner, quina merda de vida!, narrada amb mestria per John Williams que mereix estar a l’alçada dels millors escriptors nord-americans del segle passat (Faulkner, Steinbeck, H. James…). Injust oblit d’un enorme escriptor amb una obra que reflecteix la grisor d’una època i on no hi ha lloc per a la més mínima esperança, on la buidor regna per sobre de tots i tothom i les imatges en color són poques i contades. Molt bo.

Core: “Sobre enfermos, enfermedades y la búsqueda del alma de la medicina”: Andrezj Szczeklik. Ed. Acantilado. 359p ESP

Començat 18-9-2012. Acabat 2-10-2012

Nota: 3/5 ***

Comentaris: Metge polonès que intenta buscar paral·lelismes entre la praxi de la medicina i el que preocupa als homes, com a pretext per mostrar-nos la seva immensa sabiduría (de l’autor) i l’amor a Polònia i al papa, amanit tot amb un cert deix d’integrisme religiós.

Fa curioses referències a dos casos que identifica com a catalans i que ens identifica així i no com a espanyols.

Bo en l’argument de la “coré” i la nineta dels ulls però, a vegades, em recorda a un manual d’autoajuda.

Pel cantó de Swann: Un amor de Swann. Marcel Proust. (Traducció de Valèria Gaillard) .Ed. la Butxaca CAT

Començat 3-10-2012. Acabat 22-10-2012

Nota: 4/5 ****

Comentaris: Viatge interior, lentíssim, ple de detalls i anècdotes i amb l’enamorament com a inici i el desamor com a final. Tocs de mala llet adobats amb sarcasmes de Swann, tot i que és una personalitat tova i, un xic, somiatruites.

A diferència de Combray, la descripció de la gènesi i, més endavant, la quotidianitat de l’amor de Swann pot fer-se un pèl avorrit entre moments únics i especialment brillants.

Potser les coses són més simples del que les descriu Proust.

Vente conmigo: Roberto Saviano: Ed. Anagrama p214. ESP

Començat 24-10-2012. Acabat 30-10-2012

Nota: 3/5 ***

Comentaris: Recull d’articles sobre la desastrosa situació del sud d’Itàlia. Més del mateix. Sembla un apèndix del seu anterior treball. Fangs tòxics, corrupció, màfia, búnquers. Escrit amb estil i amb tema depriment.

Victus: Albert Sánchez Piñol: Ed. La Campana. p604 ESP

Començat 5-11-2012. Acabat 20-11-2012

Nota: 4/5 ****

Comentaris: “Brillant”, “excessiu”. Són els dos adjectius amb que descriuria aquesta primera part d’una obra que s’intueix immensa. També hi afegiria “documentalment brillant i històricament superlatiu”.

Victus és un manual d'història, explicada com si estiguéssim en un bar on el Mou és substituït per l’altre monstre, Lluis XIV o el Messi per l’altre geni, Zuvi “piernaslargas”, futur maganon de 10 punts i gran mestre de la poliorcètica.

El final del llibre és fàcil d’imaginar, ja sabem com va acabar i el que encara dura de tot allò. Com diu Titus Livius, “pugna magna victi sumus” (hem perdut una gran batalla) i, espero i desitjo, que no tota la guerra, que ja fa 300 anys que dura. 
 

El gat: George Simenon. Ed. Quaderns Crema. 168p  CAT

Començat 23-11-12. Acabat 30-11-12

Nota: 3/5 ***

Comentari: Interessant de llegar i molt ben escrit. La situació que l’autor descriu no deixa de ser, certament, una barreja inversemblant i curiosa. El silenci i la seva gènesi, el gat, el lloro, el desamor en l’amor –si és que mai va existir – i la solitud.

Moltes coses en poques planes, però serveix per descobrir un escriptor a qui el va matar la novel·la policíaca.

Pel cantó de Swann: Els noms de país: El Nom. Marcel Proust. (Traducció de Valèria Gaillard) .Ed. la Butxaca   CAT

Començat 3-12-2012. Acabat 10-12-2012

Nota: 5/5 *****

Comentari: Final d’aquesta primera etapa Proustiana. L’adolescent que descobreix l’amor amb lleus i insinuants referències als dos llibres anteriors d’aquest primer volum. L’univers de Proust, amb les seves inacabables frases dintre de la frase, farcida de comes, en el seu màxim esplendor. Brillant, íntim, únic. Una obra mestra que cal interpretat en la globalitat de la seva obra i de la que només n’he llegit una mínima part. Extraordinària traducció al català.

Lliures o morts: Jaume Clotet i David de Montserrat. Ed Columna. p458 CAT

Començat 5-12-2012. Acabat 31-12-2012

Nota: 1/5 *

Comentari: Obra menor sense pràcticament cap mena d’interès. Personatges superficials i situacions previsibles. És un intent fallit de crear un “alter Victus”, que és la referència de lectura obligada sobre el tema 1714. Pot oblidar-se sense cap mena de problema. Molt fluix.