Michel de Montaigne, West Wing (El ala oeste de la Casa Blanca) & feina
Estic llegint els Essais de Michel de Montaigne, concretament la traducció de Vicent Alonso, en català, editorial Proa. He escollit aquesta traducció, perquè… la puc dur a la butxaca de l’abric per llegir-la al metro mentre em desplaço a la feina. Gràcies a la Irene puc vacil·lar una mica, ja que també tinc la versió canònica dels Essais, segons l’edició de 1595 de Marie de Gournay i traduïda de forma brillant per J. Bayod Brau, en espanyol, Ed. Acantilado, però és tan gruixuda que no puc dur-la de forma pràctica al damunt. Per això he escollit la versió en català. Qüestions pràctiques.
Sí. Heu llegit bé. Cada dia em desplaço, en metro, per anar a la feina. Des del passat dia 3 de març —març, marçot mata la vella vora el foc i, a la jove, si pot—. I en aquesta nova etapa i per desconnectar de l’entorn durant els desplaçaments fins La Sagrera, llegeixo literatura de veritat per evadir-me de la quotidianitat barcelonina que m’envolta.
Per a qui vulgui estalviar-se la molèstia de cercar Montaigne (1533-1592) a l’Encarta 2007 descarregada de l’emule, només dir que Cervantes (1547-1616) i Shakespeare (1564-1616) entre altres, varen coincidir en un dels més brillants períodes de la cultura europea. Shakespeare amb el teatre, Cervantes amb la novel·la moderna i Montaigne amb l’assaig, figuren com a punt de partida — tot i que algun cosí amb dos doctorats de Blanes i algun llicenciat en clàssiques d’Igualada m’ho discutirà— cap a la modernitat.
Ningú s’ho creu? Una mostra:
“Tenen raó els qui remarquen la llibertat indòcil d’aquest membre que s’entremet tan inoportunament quan no el necessitem i que tan inoportunament també desmaia quan més ens cal, i que contesta tan imperiosament l’autoritat de la nostra voluntat refusant amb tanta ardor i obstinació els nostres requeriments mentals i manuals.”
A què es refereix? Això ho trobem al capítol XXI “Sobre la força de la imaginació”, plana177.
Una àmplia experiència, sens cap mena de dubte.
Apart de recomanar a tothom la lectura dels Essais, aprofito l’avinentesa per pujar un vídeo, un fragment del 3er capítol de la segona temporada de “El ala oeste de la Casa Blanca” on el president Bartlet fa un brillantíssim discurs contra la intolerància religiosa i que, d’alguna manera, m’ha recordat a Montaigne. Prop de 500 anys separen els discursos d’un i altre, bé, dels guionistes en el segon cas, però l’essència segueix essent la mateixa. El bo triomfa per sempre, la mediocritat persisteix una temporada i la merda desapareix pel clavegueram de la història. Així són les coses.
Espero que us agradi el clip.
Entrades
