Ara que l’any s'ha acabat, faig un resum dels quatre principals esdeveniments que per a mi han marcat —o m’han interessat, que no és el mateix— l’any 2009, tot i que cal dir que l’ordre no n’indica la importància o rellevància del fet.
6
Ja sé que no em donarà de menjar, ni a millorar en l’aspecte laboral ni en el personal o intel•lectual però és que les sis (6) copes del Barça em reconforten i omplen de felicitat. Per això marco aquest número en negreta. El 6 de les sis copes. Les sis copes del millor eq
uip del món, de l’equip que —jo en dono fe— és més que un club.
Els intel•lectualitis que no els agrada el futbol el qualifiquen com a un joc on 22 tarats corren darrere d’una pilota i un, vestit de negre, hi posa pau i aplica normes difícilment entenedores —per a ells—. Aquest argument podria aplicar-se també a un personatge tocat pel bolet que anava pel món amb quatre pots de pintura i un pinzell i es deia Van Gogh?.
El nostre —el meu— Barça és art. És sentiment. Només amb el pas dels anys ens adonarem de l’autèntic abast del que han fet aquest any. 6 de 6. I sense oblidar el 2-6 a Madrís!
El futbol té una meta-lògica captivadora que el fa imprevisible i el dia que la pilota no entri, els diaris desbarraran sobre els despropòsits del Barça. Però ara, la pilota entra i, a sobre, jugant com mai fins ara s’havia vist. Per això gaudim del moment.
Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Guardiola... gràcies per fer que el sentiment vagi un pas per endavant del raonament!!
SÍ
I si abans parlava del poder del sentiment per sobre de la raó, jo dic “Visca el sentiment!” i per sempre més. Perquè el SÍ a les consultes populars sobre la independència arrenca de molt endins i de molt enllà. Per primera
vegada veig —no diré la llum— una sortida al lligam forçat que ens manté a España.
L’estat de les autonomies fa figa i l’espoli segueix, se’ns continua manllevant i se’ns tracta com a una trista colònia del seu extint imperi colonial, on pot fer-se el que es vol.
Ara, a més a més, resulta que el vot de quatre funcionaris del “Tribunal Constitucional” val més que el meu vot (i mira que vaig votar “NO” a l’estatut per ser massa esquifit) i que el vot del conjunt dels catalans que vàrem votar en aquell —trist— referèndum.
On són els vols transoceànics que havien de tenir com a origen i destí l’aeroport del Prat? On és la connexió del TGV (AVE a España) amb l’estat francès? El port de València no es va construir amb els nostres diners per fer competència deslleial al port de Barcelona? Com és que els fa més por una editorial conjunta que un cotxe bomba?
La resposta és evident. Estan acollonits per la riuada sobiranista que corre per Catalunya. Em fa gràcia la Sra. Camacho del PP a Catalunya quan diu que els vots al sí no són representatius. Quants vots va treure ella i el PP? Doncs ni la meitat dels que ha tret el sí a la independència durant les consultes populars fetes sense mitjans.
Només una molt modesta i humil recomanació al Puigcercòs: No la caguis.
Com deia abans que el sentiment vagi un pas per endavant del raonament!!
ZP + PSOE + ATUR
Sense cap
mena de dubte, podem comparar al “presidente” Zapatero amb l’Obama. I ho dic ben convençut. A l’Obama li han regalat el Nobel de la Pau i al ZP, durant l’any 2010, li donaran el Nobel d’economia. Aquest home és un crac. Ara dic cap aquí, ara verd després cap allà, on deia amunt ara dic avall, pujo l’IVA, trec el no-sé-què… Si el pensament i les decisions contraposades són pròpies dels genis ens troben davant d’un intel•lecte tan excel•lent que de ben segur serà premi Nobel d’economia. Gràcies ZP per apujar-nos 1% l’IVA!! T’estimo ZP per perdre quasi un any en polítiques titubejants i contradictòries per redreçar la situació de crisi econòmica! T’estimo ZP perquè penso que no en tens ni puta idea. Per sort ni t’he votat ni et votaré mai. Però tranquil. Ni a tu ni als altres, eh?
4.000.000 d’aturats i els brots verds que s’albiren no sé on. I tu ara seràs president (sis mesos només, eh?) de la UE. Que tremolin els eurodiputats! Perquè lo puto-far-d’occident els il•luminarà el camí a seguir durant mig any. Sort que es trobarà amb la feina gairebé feta!
“Xinos”
Qui no ha entrat en una fastigosa botiga dels xinos? Milers d’andròmines disposades d’una forma apare
ntment caòtica i llestes per omplir-nos els buits que lentament deixen els objectes de qualitat degut al pas del temps. I en són de barates!. Les làmpades halògenes que per 1€ te'n donen dues i que al cap de quinze dies ja s’ha fos. Què bonic! I les broques per la perforadora que fan figa només toquen el totxo? I les eines de “total precision” (tornavisos, claus…) que es gasten amb 3 vegades de fer-les servir? I les merdoses joguines que et regalen els parents garrepes per al tió, reis o aniversaris? No heu ensumat l’olor fètida del plàstic amb el que estan embolicades?
I les sabateries i botigues de moda fashion-made-in-China? Mira que a Barcelona n’hi ha un grapat. Només una paraula les defineix. MERDA.
Qui em coneix sap que he treballat tota la vida en el tèxtil i que el meu “idíl•lic” món laboral ha estat enfonsat pels xinos i els seus còmplices. Quan d’aquí uns anys en retiri tindré una escarransida jubilació gràcies a ells! Com m’agrada el Made-in-China. Com m’agrada la censura al google que allà s’hi fa. Com m’agrada que hi hagi esclaus i s’executin milers de persones cada any. És un país de compte de fades. I no estic ressentit amb ells, no. Mai tindré la pensió de jubilació d’un funcionari ploraner però sempre podré enviar-los a la merda i enfotre-me’n d’ells, per “lo” cutres i merdosos que són.
I ara toquen els bars. A Barcelona, compren els traspassos dels bars de tota la vida. La Sra. Pepa ara s’ha travestit amb la Sra. Liu i el Sr. Esteve amb el Sr. Chang.
Jo ho tinc clar. Si un bar és de xinos no hi entro. No sé si les probabilitats d’intoxicar-me són més grans que en la resta de bars, però ho faig per principis. No vull que em despatxi un esclau que dorm al bar i treballa de franc durant anys per pagar el deute que ha contret amb una màfia xinaca per venir a Europa. I a sobre ni t’entenen!
6
Ja sé que no em donarà de menjar, ni a millorar en l’aspecte laboral ni en el personal o intel•lectual però és que les sis (6) copes del Barça em reconforten i omplen de felicitat. Per això marco aquest número en negreta. El 6 de les sis copes. Les sis copes del millor eq
uip del món, de l’equip que —jo en dono fe— és més que un club.Els intel•lectualitis que no els agrada el futbol el qualifiquen com a un joc on 22 tarats corren darrere d’una pilota i un, vestit de negre, hi posa pau i aplica normes difícilment entenedores —per a ells—. Aquest argument podria aplicar-se també a un personatge tocat pel bolet que anava pel món amb quatre pots de pintura i un pinzell i es deia Van Gogh?.
El nostre —el meu— Barça és art. És sentiment. Només amb el pas dels anys ens adonarem de l’autèntic abast del que han fet aquest any. 6 de 6. I sense oblidar el 2-6 a Madrís!
El futbol té una meta-lògica captivadora que el fa imprevisible i el dia que la pilota no entri, els diaris desbarraran sobre els despropòsits del Barça. Però ara, la pilota entra i, a sobre, jugant com mai fins ara s’havia vist. Per això gaudim del moment.
Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Guardiola... gràcies per fer que el sentiment vagi un pas per endavant del raonament!!
SÍ
I si abans parlava del poder del sentiment per sobre de la raó, jo dic “Visca el sentiment!” i per sempre més. Perquè el SÍ a les consultes populars sobre la independència arrenca de molt endins i de molt enllà. Per primera
vegada veig —no diré la llum— una sortida al lligam forçat que ens manté a España.L’estat de les autonomies fa figa i l’espoli segueix, se’ns continua manllevant i se’ns tracta com a una trista colònia del seu extint imperi colonial, on pot fer-se el que es vol.
Ara, a més a més, resulta que el vot de quatre funcionaris del “Tribunal Constitucional” val més que el meu vot (i mira que vaig votar “NO” a l’estatut per ser massa esquifit) i que el vot del conjunt dels catalans que vàrem votar en aquell —trist— referèndum.
On són els vols transoceànics que havien de tenir com a origen i destí l’aeroport del Prat? On és la connexió del TGV (AVE a España) amb l’estat francès? El port de València no es va construir amb els nostres diners per fer competència deslleial al port de Barcelona? Com és que els fa més por una editorial conjunta que un cotxe bomba?
La resposta és evident. Estan acollonits per la riuada sobiranista que corre per Catalunya. Em fa gràcia la Sra. Camacho del PP a Catalunya quan diu que els vots al sí no són representatius. Quants vots va treure ella i el PP? Doncs ni la meitat dels que ha tret el sí a la independència durant les consultes populars fetes sense mitjans.
Només una molt modesta i humil recomanació al Puigcercòs: No la caguis.
Com deia abans que el sentiment vagi un pas per endavant del raonament!!
ZP + PSOE + ATUR
Sense cap
mena de dubte, podem comparar al “presidente” Zapatero amb l’Obama. I ho dic ben convençut. A l’Obama li han regalat el Nobel de la Pau i al ZP, durant l’any 2010, li donaran el Nobel d’economia. Aquest home és un crac. Ara dic cap aquí, ara verd després cap allà, on deia amunt ara dic avall, pujo l’IVA, trec el no-sé-què… Si el pensament i les decisions contraposades són pròpies dels genis ens troben davant d’un intel•lecte tan excel•lent que de ben segur serà premi Nobel d’economia. Gràcies ZP per apujar-nos 1% l’IVA!! T’estimo ZP per perdre quasi un any en polítiques titubejants i contradictòries per redreçar la situació de crisi econòmica! T’estimo ZP perquè penso que no en tens ni puta idea. Per sort ni t’he votat ni et votaré mai. Però tranquil. Ni a tu ni als altres, eh?4.000.000 d’aturats i els brots verds que s’albiren no sé on. I tu ara seràs president (sis mesos només, eh?) de la UE. Que tremolin els eurodiputats! Perquè lo puto-far-d’occident els il•luminarà el camí a seguir durant mig any. Sort que es trobarà amb la feina gairebé feta!
“Xinos”
Qui no ha entrat en una fastigosa botiga dels xinos? Milers d’andròmines disposades d’una forma apare
ntment caòtica i llestes per omplir-nos els buits que lentament deixen els objectes de qualitat degut al pas del temps. I en són de barates!. Les làmpades halògenes que per 1€ te'n donen dues i que al cap de quinze dies ja s’ha fos. Què bonic! I les broques per la perforadora que fan figa només toquen el totxo? I les eines de “total precision” (tornavisos, claus…) que es gasten amb 3 vegades de fer-les servir? I les merdoses joguines que et regalen els parents garrepes per al tió, reis o aniversaris? No heu ensumat l’olor fètida del plàstic amb el que estan embolicades?I les sabateries i botigues de moda fashion-made-in-China? Mira que a Barcelona n’hi ha un grapat. Només una paraula les defineix. MERDA.
Qui em coneix sap que he treballat tota la vida en el tèxtil i que el meu “idíl•lic” món laboral ha estat enfonsat pels xinos i els seus còmplices. Quan d’aquí uns anys en retiri tindré una escarransida jubilació gràcies a ells! Com m’agrada el Made-in-China. Com m’agrada la censura al google que allà s’hi fa. Com m’agrada que hi hagi esclaus i s’executin milers de persones cada any. És un país de compte de fades. I no estic ressentit amb ells, no. Mai tindré la pensió de jubilació d’un funcionari ploraner però sempre podré enviar-los a la merda i enfotre-me’n d’ells, per “lo” cutres i merdosos que són.
I ara toquen els bars. A Barcelona, compren els traspassos dels bars de tota la vida. La Sra. Pepa ara s’ha travestit amb la Sra. Liu i el Sr. Esteve amb el Sr. Chang.
Jo ho tinc clar. Si un bar és de xinos no hi entro. No sé si les probabilitats d’intoxicar-me són més grans que en la resta de bars, però ho faig per principis. No vull que em despatxi un esclau que dorm al bar i treballa de franc durant anys per pagar el deute que ha contret amb una màfia xinaca per venir a Europa. I a sobre ni t’entenen!
Entrades
