Heinrinch Himmler. El mal.

He llegit: Heinrich Himmler per Peter Longerich. Editorial RBA

(1/3)

Heinrich, el segon fill de la parella formada per Gebhard Himmler i Anna Maria Heyder va néixer el 7 d’octubre de l’any 1900 a Munich i va ser un gran honor per als Himmler que el príncep Heinrich (novè en la línia successòria dels Wittelsbacher) apadrinés a la criatura.

Nascut en una família de classe mitjana-alta, catòlica, conservadora i culta —el seu pare era mestre amb uns grans coneixements de literatura clàssica, història i llengües antigues— res feia pensar en el que esdevindria més endavant. El seu entorn familiar no era gens diferent del que es podria trobar en qualsevol família benestant a Anglaterra, França o Catalunya.

L’ordre natural de la família Himmler —i de moltes altres— es va trencar pel fet que l’any 1914 va esclatar la gran guerra i a finals l’any 1917, de manera sorprenent, va ser admès com a cadet en el XI Regiment d’infanteria. Es conserven cartes d’aquella època, on signa com a ”miles (soldat) Heinrich”.

Aquest fet és capdal per entreveure la seva posterior evolució i la de molts jerarques del nacionalsocialisme. La majoria dels integrants de la generació del 1900 i posteriors mai van entrar en combat a la Gran Guerra degut a la rendició d’Alemanya i això va provocar una profunda decepció en amplis sectors de la militarista societat alemanya, no menys militarista que l’anglesa o la francesa. Si, a més a més, hi sumem la derrota dels imperis centrals, les condicions humiliants del tractat de Versalles i l’empobriment de les fins aleshores classes mitjanes degut a la inflació, la radicalització de l’extrema esquerra imitant el model soviètic (a Múnich va arribar-se a proclamar la República Soviètica de Baviera!) tenim un germen de rancúnia i odi i, tot i que no és ni necessari ni suficient, tenim l’ou d’on sortirà el desastre posterior que destruirà Europa.

Ja llicenciat en Agronomia i com molts altres joves alemanys que militaven en organitzacions d’extrema dreta de caire militarista—a Espanya tenien la Falange—, va afiliar-se a un grup conegut com a Reichskriegsflagge (Bandera de Guerra del Reich) —el nom, si se’m permet fer broma en una cosa tan sinistra com aquesta, ja prometia— i va participar de forma més o menys activa en el cop d’estat de l’any 1923.

Es conserven bona part dels seus diaris i correspondència, tot i que una part no l’ha pogut consultar l’autor tot i conèixer-ne l’existència, i enlloc s’intueix la sorprenent deriva posterior del personatge. La societat alemanya no era ni més ni menys antisemita que la resta de les societats europees i en una de les poques referències que poden llegir-se als seus diaris sobre el tema fa esment a la qüestió si els estudiants jueus haurien o no ser admesos a les germandats d’estudiants. El seu enemic de joventut eren els francesos! I fins i tot s’havia plantejat emigrar a Anatòlia l’any 1921 (plana73).

L’estiu del 1924, Heini va prendre la decisió de fer de la militància política la seva professió i va començar a treballar per a Gregor Strasser, un membre del NSDAP de la baixa Baviera que havia participat de manera activa en l’intent del cop d’estat de Hitler de l’any 1923, encarregant-se de la paperassa i de donar conferències en els ambients rurals.

Himmler, com a gran lector que era, duia un minuciós registre —que s’ha conservat— de tot el que llegia, amb comentaris inclosos, i crida l’atenció la breu anotació sobre el primer volum del “Mein Kampf” (la meva lluita) d’A. Hitler, que va llegir entre 1925 i 1927— quin entusiasme!— “els primers capítols dedicats a la seva joventut contenen alguns punts febles” i del segon volum res de res. Sembla que li van interessar ben poc.

El setembre de 1926, Greogor Strasser va ser nomenat director de propaganda del partit, però tenint en compte que la seva feina d’activista i diputat al Reichtag li emplenava la majoria del temps, Himmler va començar a despuntar com a organitzador. En aquells temps, el partit obtenia menys del 2% dels vots i la feina del Strasser era incessant. La gestió de Himmler no va millorar els resultats electorals gens ni mica. A les eleccions del Reichtag del 20 de maig de 1928, el NSDAP només va obtenir el 2,6% dels vots. (L’any anterior, amb Hitler a la presó, n’havien tret cap al 3%).

Amb uns magres resultats així, la tibantor entre les diferents faccions del partit es va fer difícil de controlar i aquí apareix el Himmler que sap nedar i guardar la roba, una actitud que serà l’origen de la seva ascensió.

Una altra funció que desenvolupava Heini en el partit, era la d’expert en agricultura, on va desenvolupar una sèrie de teories politico-agràries que les va definir com a “política camperola nacional-ètnica”. Només el nom ja fa por.

En l’aspecte personal, el 3 de juliol de 1928 va casar-se amb Magarete Boden i van plantejar-se en complementar l’escarransit sou de funcionari del partit de Himmler venent el que cultivaven de l’hort (p. 107) i el 8 d’agost va néixer la Gudrun, l'única filla en comú de la parella.

Mentre, la seva ascensió continuava essent imparable dins del partit (que de fet eren quatre gats mal avinguts). L’any 1927 va ser anomenat adjunt del nou cap de les SS Erhard Heiden i, per motius que mai s’han aclarit del tot, les fonts oficials van parlar de “motius familiars”, l’any 1929 Heiden és destituït i Hitler en persona anomena a Heinrich Himmler com a nou Reichfhürer-SS (RFSS). Val a dir que en aquells moments les SS estaven formades com a molt per uns 270 membres.

Durant les disputes entre les fraccions internes del NSDAP prèvies a les eleccions del 1930, les SS van començar a agafar protagonisme defensant les autoritats del partit enmig de les baralles entre faccions. En aquells moments, la SS i les SA (sota comandament d’Ernst Röhm) depenien directament de Hitler. L’estrella de Röhm va començar a apagar-se quan es van difondre rumors sobre la suposada homosexualitat, situació que Himmler va saber orientar a favor seu.

Mentre, Himmler va començar a definir l’estil propi de les SS, formades pel millor de la joventut alemanya (segons ell, esclar) on fins i tot s’establien normes per als festejos!, i l’any 1931 va nomenar a Reinhard Heydrich (per mi un dels personatges més feréstecs i malvats del Reich) com a cap d’inteligència de les SS.

Himmler definia a les SS com a “avantguarda racial” del Reich i tot estava supervisat pel nou departament RuS (Rasse und Siedllung) és a dir, “Raça i colonització”. En tot cas, a finals del 1931, les SS ja disposaven de 10.000 homes en actiu.

L’ascensió del partit va ser imparable però malgrat els cada millors resultats electorals, no podien fer-se amb el poder. Al 1932, NSADP ja tenia el 37,4% dels vots, però no podia passar d’aquí. Les SS i les SA van accelerar les seves accions de terrorisme i pistolerisme contra elements comunistes que va desencadenar la lògica reacció de resposta per part dels pro-soviètics.

En un clima de pre-guerra civil, les eleccions de novembre de 1932, el NASDP va treure el 33,1% dels vots, amb una pèrdua de 4 punts respecte els resultats anteriors però l’inici de la fi de la civilització va començar ara i aquí. El 30 de gener de 1933 marca un abans i un després en la història de la humanitat. Adolf Hitler és anomenat canceller del Reich. En poc temps es produeix una allau de cataclismes, el primer dels quals té data precisa. El 28 de febrer de 1933 es fa efectiu el decret d’emergència on se suspenen els drets fonamentals avalats per la constitució, la “llei dels plens poders “ del 23 de març, que elimina el paper legislatiu del parlament i la transfereix directament al govern, dissolució de tots els partits i sindicats i associacions no afins al partit i així, en termes generals, el juliol de 1933, el partit ja era amo i senyor de tota Alemanya.

Aquesta usurpació gradual del poder va fer-se de manera coordinada des de la cúpula del poder i des de la base, amb accions quasirevolucionaries i amb el terror com a mètode. La seva gran eficàcia va ser demolidora i el muntatge i organització de l’aparell que controlaria aquest terror en tot el territori alemany tenia un nom: Heinrich Himmler.