Com deia ahir…..
He tornat i decideixo no escriure la tercera part que tenia pendent per l’esgotament
que suposa condensar un llibre tan enorme en un grapat de fulls (i des d’un
punt de vista egoista, no vull ser copiat, perquè qualsevol xitxarel·lo em
plagi el meu treball i el presenti com seu en qualsevol assignatura d’història
contemporània. I no perquè el que escric sigui bo, sinó perquè qui vulgui saber
els detalls del feréstec personatge del que parlo, que es compri el llibre i
que se’l llegeixi).
Deia que no puc
seguir i he de canviar d’aires el meu bloc que una mica més i se’m mora d’inactivitat
mandrosa. I no és que hagi deixat de fer coses, no. La mandra, maleïda companya
de viatge, s’apodera de mi i em fa tenir el cap en altres coses.
La lectura d’un
llibre com aquest et duu a considerar una sèrie de qüestions realment
importants.
Ningú podrà
explicar mai de manera plenament satisfactòria els motius que van permetre a la
societat alemanya caure en mans dels
nazis. Si és que la majoria dels seus líders eren criadors de conills i
pollastres, pintors fracassats o "matons" de baixa estofa! Llevat de notables excepcions, la majoria no
tenien ni titulacions universitàries ni
formació de cap mena.
A vegades, penso que, simplement, el nazisme era la manifestació
visible d’uns gens d’una societat que sempre els va portar en el seu ADN i que es
van manifestar de manera incontrolada.
Per aquest motiu,
he de reconèixer que la infinita destrucció d’Alemanya va ser necessària perqùe
si haguessin guanyat, segurament jo no estaria aquí escrivint aquestes parides
d’afeccionat de la segona divisió de la historia.
La infinita
destrucció d’Alemanya –deia- va ser necessària per eliminar el tumor
maligne ocasionat pel descontrol d’aquests gens.
M’agrada veure els reportatges antics de Königsberg
i de l’antiga Prússia Oriental, de Danzig… ara en mans poloneses o russes i d’on
s’ha esborrat, mitjançant l’extermini de la població autòctona i la destrucció
total dels centres urbans, tot el seu rastre germànic, repoblant-se amb eslaus i
asiàtics. Qui se'n recorda ja de Kant passejant per Königsberg! De Günter Grass
per Danzig o de Maass per Kölberg…. Ningú.
Ara per sort, les coses
són com són. I el nazisme, l’estalinisme i tants altres “ismes” han estat
derrotats, amb un peatge immens per a totes les bandes un peatge que ha hagut
de pagar tota la humanitat.
A partir d'ara, només parlaré del que llegeixo, escolto i veig.
Entrades
