Jo dic prou. Als constants atacs per part dels més diversos sectors espanyols cap a la nostra llengua i a la nostra nació. Moltes gràcies telecinco. Ja em descarregaré el CSI des del web. Moltes gràcies als "intelectuals" que signen el "manifiesto por una lengua común", que et multen per cremar fotos del borbó, que censuren diaris i il·legalitzen partits polítics. Tot és permès a la seva democràcia.
Jo dic prou al de la crosta i al Carod que no fa res. Sóc testimoni de la lenta agonia del català, del progressiu empobriment de la llengua, de la fragmentació i dispersió del llenguatge, de la manca de compromís per part del govern de la Generalitat cap a l’idioma i per això dic prou! De tripartits merdosos, de Carods i Puigcercós que només volen escalfar la trona i han oblidat el compromís amb qui, ja fa temps, els vàrem votar i que ja no ho tornarem a fer. Dic prou! Als pactes amb els PSOE de Catalunya, al que volen transvestir de PSC, adobant-lo amb no se quins obscurs projectes “catalanistes” sense compromís ni substància i que l’únic que cerquen és la dissolució de Catalunya dintre el cafè comú de tots els “españoles de bien”.
Dic prou! al Saura i la resta de menjaamanides del seu partidet de pa sucat amb oli, un grupet que és poc més que un zero a l’esquerra, que avui fa transvasaments i demà resa a la moreneta perquè plogui.
Dic prou! Al de la clenxa, aquell que diu allò de guapuuu!, gràciesss! I que no en fa una de tort ni de dret i també al cadell d'en Pujol, que té menys talla política que el Daniel Sirera, que per cert ja està al paradís dels nens.
Dic prou! I en tinc els collons plens de la roja i sa puta mare. De les estanqueres voleiant al vent amb els “valores patrios” com a valor a l’alça. Aquell dia vaig ser més alemany que el Kàiser… però no va servir de res. Vaig empassar-me el més decadent nacionalcatolicismo español, locutors de la SER (cadena suposadament "progre") resant parenostres, perquè la piloteta entri. De pena.
Dic prou! De que no m’enteguin en català a Catalunya i ja en tinc els collons pelats d’enviar als sud-americans del telemàrqueting a pastar fang. A Barcelona, en un bar, pots demanar una cosa tan complicada com un tallat, se’t queden mirant amb cara de tonto/a-del-cul i llavors ve quan et diuen… ¿Perdón?
Dic prou a la merda infecta de telemadrid i als fills de xxxx (censored) que la subvencionen, insultant a Catalunya perquè rotulem (per imperatiu legal, que sinó ni això) en el nostre idioma! Afirmen que dir entrepà fa que marxi el turisme! Cabrons, i a Alemanya què? I a França?
M’encenc, em cremo i em surt la mala llet. Carod carda el camp, que torni el MDT; no vull ser testimoni de la mort de la meva nació, per deixadesa, per manca d’interès, pels polítics mediocres que, per desgràcia, tenim. No vull que la calaixera de Mossèn Alcover o la immensa tasca d’en Coromines, per esmentar-ne un parell, caiguin en les curiositats del google, no vull que la memòria del meu avi, quatre anys a la presó pel simple fet d’haver estat alcalde d’un poblet de l’Anoia, es perdi en el temps.
És estiu, fa calor, però el compte enrere no s’atura. Tenim data de caducitat. I no vull veure morir al meu idioma. Ni a la meva terra. Ni a la meva nació. PROU, COLLONS!
Jo dic prou al de la crosta i al Carod que no fa res. Sóc testimoni de la lenta agonia del català, del progressiu empobriment de la llengua, de la fragmentació i dispersió del llenguatge, de la manca de compromís per part del govern de la Generalitat cap a l’idioma i per això dic prou! De tripartits merdosos, de Carods i Puigcercós que només volen escalfar la trona i han oblidat el compromís amb qui, ja fa temps, els vàrem votar i que ja no ho tornarem a fer. Dic prou! Als pactes amb els PSOE de Catalunya, al que volen transvestir de PSC, adobant-lo amb no se quins obscurs projectes “catalanistes” sense compromís ni substància i que l’únic que cerquen és la dissolució de Catalunya dintre el cafè comú de tots els “españoles de bien”.
Dic prou! al Saura i la resta de menjaamanides del seu partidet de pa sucat amb oli, un grupet que és poc més que un zero a l’esquerra, que avui fa transvasaments i demà resa a la moreneta perquè plogui.Dic prou! Al de la clenxa, aquell que diu allò de guapuuu!, gràciesss! I que no en fa una de tort ni de dret i també al cadell d'en Pujol, que té menys talla política que el Daniel Sirera, que per cert ja està al paradís dels nens.
Dic prou! I en tinc els collons plens de la roja i sa puta mare. De les estanqueres voleiant al vent amb els “valores patrios” com a valor a l’alça. Aquell dia vaig ser més alemany que el Kàiser… però no va servir de res. Vaig empassar-me el més decadent nacionalcatolicismo español, locutors de la SER (cadena suposadament "progre") resant parenostres, perquè la piloteta entri. De pena.
Dic prou! De que no m’enteguin en català a Catalunya i ja en tinc els collons pelats d’enviar als sud-americans del telemàrqueting a pastar fang. A Barcelona, en un bar, pots demanar una cosa tan complicada com un tallat, se’t queden mirant amb cara de tonto/a-del-cul i llavors ve quan et diuen… ¿Perdón?
Dic prou a la merda infecta de telemadrid i als fills de xxxx (censored) que la subvencionen, insultant a Catalunya perquè rotulem (per imperatiu legal, que sinó ni això) en el nostre idioma! Afirmen que dir entrepà fa que marxi el turisme! Cabrons, i a Alemanya què? I a França?
M’encenc, em cremo i em surt la mala llet. Carod carda el camp, que torni el MDT; no vull ser testimoni de la mort de la meva nació, per deixadesa, per manca d’interès, pels polítics mediocres que, per desgràcia, tenim. No vull que la calaixera de Mossèn Alcover o la immensa tasca d’en Coromines, per esmentar-ne un parell, caiguin en les curiositats del google, no vull que la memòria del meu avi, quatre anys a la presó pel simple fet d’haver estat alcalde d’un poblet de l’Anoia, es perdi en el temps.
És estiu, fa calor, però el compte enrere no s’atura. Tenim data de caducitat. I no vull veure morir al meu idioma. Ni a la meva terra. Ni a la meva nació. PROU, COLLONS!
Entrades
