11-Gener-2007:Estrena

Avui m’estreno amb això del Blog. Tot i que ja fa temps que ho volia fer, no ho he pogut engegar fins ara degut a la molta feina que he tingut, com ara posar ordre en el meu nou status social.
De moment, això del blog sembla més aviat una parida com qualsevol altre de les que circulen per l’internet, però amb l’avantatge afegit de que les collonades que un escriu per a ell mateix poden ser compartides amb altres persones amb afany de llegir altres collonades per així generar-ne de noves. És com un meta-generador de collonades d’abast mundial.
M’imagino la definició de ciberespai a partir d’ara. “Lloc on es comparteixen les parides i que serveix per generar-ne de noves, retroalimentant-se mútuament i fent-ho imparable”.
Bé, com deia més amunt, avui m’estreno. Com que estic a l’atur, disposo d’una mica més de temps que quan estava a l’Estorsa i puc fer coses que abans no podia, tot i que cobrava més que ara. Puc dur la canalla a l’escola, fer quatre feines justes de casa, ja que el pes segueix portant-lo la Irene.

Bé, això és el que deia ja fa temps. Amb data Febrer 2008, puc afegir que ja he acabat el postgrau de Logística i Gestió i segueixo amb el meu amic, l’anglès. Sobre el català ja ho he aconseguit. Tinc el nivell S3 ("C"). He trobat feina en el sector logístic i, com sempre, espero sortir-me'n i fer-me un lloc a l'empresa. Un nou inici. Amb 46 anyets. Vaig a la feina en metro i puc llegir la tira. Què més em cal? Salut i força al canut!!

I ara ja som a l'any 2014. Un any amb reminiscències d'antigues derrotes, d'incògnites presents i d'esperances futures. Un any que, sens cap mena de dubte, promet. Un any que vindrà marcat per una letra, la "V" de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria .

divendres, 30 de maig del 2008

ESTORSA:PUNT I FINAL

This is the end (això és el final)

El passat dimecres 28 de maig del 2008 va morir —definitivament— ESTORSA, juntament amb l’empresa mare Pasarela Textil.
Enrere queden els freds dies del desembre de 1996 quan hi vaig anar a parar, de rebot, fins als càlids dies de l’octubre del 2006 quan me’n vaig anar, perquè no hi havia solució. Un trist exponent de la decadència del tèxtil català.
El millor epitafi ha de ser, no podria ser d’altra manera, la cançó dels The Doors, "The end":

This is the end Això és el final
Beautiful friend Bon amic
This is the end Això és el final
My only friend, the end El meu únic amic, el final.
Of our elaborate plans, the end Dels nostres treballats projectes, el final
Of everything that stands the end De tot el que roman, el final
No safety or surprise, the end Sense salvació ni seguretat, el final
I’ll never look into your eyes…..again Mai més et miraré als ulls.... un cop més

Quan Francis Ford Coppola va incloure aquesta cançó, que parla del final al principi de “Apocalypse now redoux”, el capità Willard (Martin Sheen, que anys més tard serà el protagonista de “El ala oeste de la casa Blanca”) jeu en una destartalada pensió de Saigon sota els efectes de l’heroïna i l’alcohol potser esperant el final; fins que una nova oportunitat el desperta del seu son narcòtic per donar-li un nou objectiu i un nou projecte. Anar al cor de les tenebres, al cor de la Selva, on Kurtz l’espera per dir-li el que ja sap i de passada, com en la Divina Comèdia, fer un viatge que comença per l’infern del 9è batalló de la primera divisió de cavalleria aerotransportada del coronel Bill Kilgore (Robert Duvall), amb la música de Die Walküre de Wagner, el purgatori i la iniciació riu amunt i el paradís, a la Selva, on Kurtz exerceix de Déu. O l’ordre del viatge és al revés?

Qui és qui en la tragèdia d’ESTORSA? Quan els jets a "Apocalypse now redoux" llencen nàpalm, sobre qui el llencen? La bogeria de la guerra sumada a la demència del Vietnam pot extrapolar-se a ESTORSA? Hi ha algú que pugui identificar-se amb el Coronel Kurtz? Segur que no, ni amb Kilgore, ni amb Willard. Són massa GRANS. A ESTORSA cal, calia, buscar actors de segona o fins i tot, de tercera categoria, actors que amb prou feines farien d’extres en una pel·lícula de romans de baix pressupost. Les veritables estrelles d’ESTORSA són —eren— els seus treballadors, els extres que mai surten als títols de crèdit, els que porten el pes de la situació i que sense ells res hagués estat possible. The end. El final.
I dels productors, del "director" i demés estrelles de la galàxia, què en farem? Suposo que una nova pel·lícula. Un altre èxit de taquilla o una catàstrofe previsible de les que van directament al videoclub? This is the end, my friend.
Ah! Se m’oblidava, els miserables van ràpid a la claveguera… de la memòria.

THE END
Clip: The Doors "The end"
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)