11-Gener-2007:Estrena
Avui m’estreno amb això del Blog. Tot i que ja fa temps que ho volia fer, no ho he pogut engegar fins ara degut a la molta feina que he tingut, com ara posar ordre en el meu nou status social.
De moment, això del blog sembla més aviat una parida com qualsevol altre de les que circulen per l’internet, però amb l’avantatge afegit de que les collonades que un escriu per a ell mateix poden ser compartides amb altres persones amb afany de llegir altres collonades per així generar-ne de noves. És com un meta-generador de collonades d’abast mundial.
M’imagino la definició de ciberespai a partir d’ara. “Lloc on es comparteixen les parides i que serveix per generar-ne de noves, retroalimentant-se mútuament i fent-ho imparable”.
Bé, com deia més amunt, avui m’estreno. Com que estic a l’atur, disposo d’una mica més de temps que quan estava a l’Estorsa i puc fer coses que abans no podia, tot i que cobrava més que ara. Puc dur la canalla a l’escola, fer quatre feines justes de casa, ja que el pes segueix portant-lo la Irene.
Bé, això és el que deia ja fa temps. Amb data Febrer 2008, puc afegir que ja he acabat el postgrau de Logística i Gestió i segueixo amb el meu amic, l’anglès. Sobre el català ja ho he aconseguit. Tinc el nivell S3 ("C"). He trobat feina en el sector logístic i, com sempre, espero sortir-me'n i fer-me un lloc a l'empresa. Un nou inici. Amb 46 anyets. Vaig a la feina en metro i puc llegir la tira. Què més em cal? Salut i força al canut!!
I ara ja som a l'any 2014. Un any amb reminiscències d'antigues derrotes, d'incògnites presents i d'esperances futures. Un any que, sens cap mena de dubte, promet. Un any que vindrà marcat per una letra, la "V" de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria .
Adjunto un petit — i modest— recull de fotos per exercitar la ment i avaluar un software professional com és el Norton Systemworks premier 2006, amb antivirus, utilitats d’optimització excel·lents (per exemple és capaç de desfragmentar el disc i posar al davant els arxius més emprats), còpies de seguretat professional i moltes altres coses més.
Val a dir que el període de duració d’aquest software ha estat “ampliat” a 6 anys i mig, perquè així hom s’en faci una idea el més exacte — i complerta— possible i, si satisfà les espectatives, podeu comprar-lo a qualsevol botiga d’informàtica ja que el software il·legal ens perjudica a tots en general i a la indústria de la programació en particular.
http://trencadissa.magix.net/Val a dir que la idea del bloqueig de la .dll és 100% pròpia, que si no ho dic rebento.
Res, a disfrutar i que el somni de la raó no us generi monstres.
Som al 3 de juliol de 1863, concretament en un lloc anomenat Gettysburg (Pensilvania), al nord-est dels Estats Units d’Amèrica, bé, en aquell moment molt units no ho estaven, no. Sóc el general Robert E. Lee dels Confederate States of America i les coses no van massa bé. Dintre de poca estona, a trenc 
d’alba,
l’exèrcit unionista del general Meade m’ho posarà difícil, molt difícil. Les meves línies d’aprovisionament són massa llargues i disperses i pràcticament la totalitat de la meva artilleria ha estat destruïda el dia abans en els combats a Seminary Ridge. Arrossego més de 24000 baixes en dos dies de combat, de les quals 6981 són morts i 18000 ferits greus, dels quals el 75%, com a mínim, acompanyarà als morts en combat. La situació és desesperada. Només un miracle faria canviar el rumb de la batalla. Si la cavalleria del general Stuart trenqués el front a Cemetry hill podria envoltar pel seu flanc les posicions del Major General David Mc. Gregg i la d’un brigada desconegut, un tal George Armstrong Custer. 
La boira s’aixeca, s’albira la llum del nou dia des de Benner`s hill, el renill nerviós del cavalls, els crits de desesperació dels ferits abandonats al bosc, el fum de les fogueres, el soroll metàl·lic de les armes...Canviaré la història?
Realment els jocs de simulació no et deixen veure el trenc d’alba des de Benner’s hill, ni el fum de les fogueres dels soldats unionistes a Devil’s Den, ni posar-te la pell de gallina amb els crits dels ferits, però el joc ”American conquest: Divided nation” està força bé.
Us imagineu que hagués passat si els estats confederats finalment guanyen a Gettysburg? Deixem volar la imaginació. D’entrada el Custer ja no hagués exterminat els indis (ho hauria fet un altre), potser el pes de la colonització de l’oest fora en mans dels confederats. L’esforç industrial del estats units s’hauria vist compromès per les enormes despeses destinades al pagament de les indemnitzacions als estats confederats? Noves guerres en perspectiva, amb dos estats sobirans compartint recursos però amb mentalitats diferents (nord industrial, sud agrícola i tradicional)? I les conseqüències? Potser Amèrica no hagués estat una potència de primer ordre i la primera guerra mundial a Europa hagués estat favorable al Kàiser, amb la qual cosa faria que el projecte de nazisme es quedés sense arguments. O potser ara Alemanya ocuparia el lloc dels Estats Units en la geopolítica mundial? I la URSS? A Gettysburg també s’hi jugava el futur, no? Amb una Alemanya guanyadora a la gran guerra, potser no hi hauria hagut revolució i els zars encara estarien per allà, aliats amb l’imperi britànic i per fer de contrapès a Alemanya.
I allà, a Amèrica, uns Estats Confederats i els de la Unió, uns plantant cotó, amb un sistema semi-feudal, els altres amb quatre fabriquetes i alts forns fabricarien acer per als alemanys, les pelis es rodarien a la UFA i enlloc del Marlon Brando igual idolatràvem a un tal Günter Litzmannstadt.
Per cert, vaig acabar perdent la batalla simulada.
Entrades
