Ara que tant es parla del xoc de civilitzacions, m’agradaria postular-me a favor d’un músic absolutament genial. El seu nom és Rachid Taha . Va néixer a Oran l’any 1958 i, com molts algerians, va haver d’emigrar a França. Tot i que la seva biografia no especifica el perquè, hom suposa 
que deuria ser per motius polítics, ja que la seva família deuria col·laborar amb els francesos en la seva lluita contra el FLN. Ja se sap, quan lluites contra els teus..... més val que toquis el dos.
No us imagineu a Rachid Taha com un venedor del top manta ni com un aguantaparets algerià, perquè és pastat a Bob Dylan. No ha renunciat al seus orígens i afirma que “mai canviarà de feina a causa del seu nom ni canviarà de nom a causa de la seva feina”. Tot i que no li agrada que la seva música es qualifiqui com a “rai”, té notables influències africanes, però també d’europees, mexicanes i nord-americanes.
He escoltat a fons el seu darrer treball, Diwan 2 i us el recomano especialment, sobretot a qui vulgui escoltar alguna cosa radicalment diferent i amb qualitat i que, de ben segur, mai escoltarà per la ràdio. El podeu comprar a la FNAC (16,50 euros ) o.... on ja sabeu.
I a què ve tot això? Rachid Taha és perseguit pel mon islàmic radical perquè és massa “kumba” i “progre” o sia, que és perseguit pel mon islàmic en general.
I això em fa reflexionar sobre l’islam. Apostar per aquesta doctrina és fer-ho per l’opció perdedora. Van ser derrotats a Europa per terra l’any 1532 no a Viena, com tothom es pensa, sinó a Güns (Quinz en castellà), una fortalesa a poc més de 100 quilòmetres de Viena, i per mar, a Naupaktos (Lepanto) l’any 1571.
La història diu que cal evolucionar, innovar, avançar. A Europa hi ha hagut dos moments brillants i únics, el renaixement i la revolució francesa, i alguns de tràgics, com les dues grans guerres o el comunisme a la URSS. Però seguim essent l’opció guanyadora. La tolerància i la societat civil ens fan més grans, la tolerància que no tenen els barbuts de l’alcorà (ni els amish o els mormons).
Desenganyem-nos
perquè mai hi haurà un Rosseau a Tikrit ni una revolució laica a Islamabad, ni rodolaran els caps dels tirans saudís sota la guillotina i mai un Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni pintarà cap Capella Sixtina a Kabul. Mentre l’islam sigui propietat dels barbuts, dels aiatollahs amb plutoni i dels tirans amb petroli res canviarà, pels segles dels segles, amén.
que deuria ser per motius polítics, ja que la seva família deuria col·laborar amb els francesos en la seva lluita contra el FLN. Ja se sap, quan lluites contra els teus..... més val que toquis el dos.No us imagineu a Rachid Taha com un venedor del top manta ni com un aguantaparets algerià, perquè és pastat a Bob Dylan. No ha renunciat al seus orígens i afirma que “mai canviarà de feina a causa del seu nom ni canviarà de nom a causa de la seva feina”. Tot i que no li agrada que la seva música es qualifiqui com a “rai”, té notables influències africanes, però també d’europees, mexicanes i nord-americanes.
He escoltat a fons el seu darrer treball, Diwan 2 i us el recomano especialment, sobretot a qui vulgui escoltar alguna cosa radicalment diferent i amb qualitat i que, de ben segur, mai escoltarà per la ràdio. El podeu comprar a la FNAC (16,50 euros ) o.... on ja sabeu.
I a què ve tot això? Rachid Taha és perseguit pel mon islàmic radical perquè és massa “kumba” i “progre” o sia, que és perseguit pel mon islàmic en general.
I això em fa reflexionar sobre l’islam. Apostar per aquesta doctrina és fer-ho per l’opció perdedora. Van ser derrotats a Europa per terra l’any 1532 no a Viena, com tothom es pensa, sinó a Güns (Quinz en castellà), una fortalesa a poc més de 100 quilòmetres de Viena, i per mar, a Naupaktos (Lepanto) l’any 1571.
La història diu que cal evolucionar, innovar, avançar. A Europa hi ha hagut dos moments brillants i únics, el renaixement i la revolució francesa, i alguns de tràgics, com les dues grans guerres o el comunisme a la URSS. Però seguim essent l’opció guanyadora. La tolerància i la societat civil ens fan més grans, la tolerància que no tenen els barbuts de l’alcorà (ni els amish o els mormons).
Desenganyem-nos
perquè mai hi haurà un Rosseau a Tikrit ni una revolució laica a Islamabad, ni rodolaran els caps dels tirans saudís sota la guillotina i mai un Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni pintarà cap Capella Sixtina a Kabul. Mentre l’islam sigui propietat dels barbuts, dels aiatollahs amb plutoni i dels tirans amb petroli res canviarà, pels segles dels segles, amén.
Entrades
