11-Gener-2007:Estrena

Avui m’estreno amb això del Blog. Tot i que ja fa temps que ho volia fer, no ho he pogut engegar fins ara degut a la molta feina que he tingut, com ara posar ordre en el meu nou status social.
De moment, això del blog sembla més aviat una parida com qualsevol altre de les que circulen per l’internet, però amb l’avantatge afegit de que les collonades que un escriu per a ell mateix poden ser compartides amb altres persones amb afany de llegir altres collonades per així generar-ne de noves. És com un meta-generador de collonades d’abast mundial.
M’imagino la definició de ciberespai a partir d’ara. “Lloc on es comparteixen les parides i que serveix per generar-ne de noves, retroalimentant-se mútuament i fent-ho imparable”.
Bé, com deia més amunt, avui m’estreno. Com que estic a l’atur, disposo d’una mica més de temps que quan estava a l’Estorsa i puc fer coses que abans no podia, tot i que cobrava més que ara. Puc dur la canalla a l’escola, fer quatre feines justes de casa, ja que el pes segueix portant-lo la Irene.

Bé, això és el que deia ja fa temps. Amb data Febrer 2008, puc afegir que ja he acabat el postgrau de Logística i Gestió i segueixo amb el meu amic, l’anglès. Sobre el català ja ho he aconseguit. Tinc el nivell S3 ("C"). He trobat feina en el sector logístic i, com sempre, espero sortir-me'n i fer-me un lloc a l'empresa. Un nou inici. Amb 46 anyets. Vaig a la feina en metro i puc llegir la tira. Què més em cal? Salut i força al canut!!

I ara ja som a l'any 2014. Un any amb reminiscències d'antigues derrotes, d'incògnites presents i d'esperances futures. Un any que, sens cap mena de dubte, promet. Un any que vindrà marcat per una letra, la "V" de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria .

diumenge, 24 de maig del 2009

Roma


Avui faig una excepció. Com que ja ningú em llegeix, em permeto incloure una entrada que la Irene fa al http://blogs.anoiadiari.cat. M'agrada, qui ho escriu i el que diu, i espero que a vosaltres també (el que diu).

ROMA
Ciutat eterna. Monumental. Caòtica. Capital de la Història. Del món. Dels gats. De bastides florides als edificis. D’immenses cúpules i catacumbes. Vaticà i Sant Pare. “Caputxinos” escumosos com enlloc. Petits hotels amb habitacions sense vistes. Ni falta que fa. Places amb escales que serveixen per meditar. Turons. Fontanes amb monedes. I molts desitjos. Per damunt de tots, aquests dies, un. Que siguem Campions. Així, en majúscules. Perquè han fet la millor temporada. Ens han sabut entretenir. Ho han fet fàcil. Ens hem divertit amb ells. Ja sé que només són homes joves amb pantalons curts, darrera una pilota, en un camp de gespa. Mercenaris. Però en aquests temps líquids, han estat sòlids. I els que som aficionats hem gaudit com mai. I ara, en aquesta urbs mítica, volem que ho deixin gravat amb lletres de bronze. Volem tornar a ser els emperadors de la Mediterrània. I celebrar-ho. I oblidar la crisi, les pandèmies universals. La corrupció. Les mentides dels uns i dels altres. Les ensopegades que hi hagin pogut haver a última hora. I cantar sense vergonya, com fan els nostres fills, un tema que han posat de moda els genials nois i noies de Crackòvia. I fer voleiar la bufanda blau i grana davant alguns companys de feina, de cor blanc, que han estat traient pit durant moltes setmanes. Sense merèixer-ho. I descarregar-nos, definitivament, d’aquells mals pensaments de la tardor passada quan vam desconfiar del noi de Santpedor i de les seves possibilitats de triomfar a l’equip de la seva vida. I deixar clar que, passi el que passi, Pep, sempre ens quedarà Roma.

Irene Dalmases Vidal
Publicat per a 1 comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)