Electric Light Orchestra
La setmana passada, entre estona i estona, vaig escoltar un recopilatori de l’ELO. Sembla estrany que “Evil woman”, “Strange magic” o “Livin’ thing” et teletransportin, encara que de manera temporal a èpoques pretèrites, paleozoiques i juràssiques.
Què ensucrada que era l’ELO!, amb els electro-viloins, l’omnipresent Jeff Lynne, les patilles i tot el matxambrat kitsch-hortera. Quins temps aquells, sense responsabilitats, sense obligacions, sense A3TV ni T5, sense cap copa d’Europa, sense cotxe, sense peles i sense compromisos i/o canalla, quan a l’hivern feia fred i a l’estiu calor i, potser exagerant una mica, els reis encara venien d’orient i els nens de Paris.
I ara?, I avui?. Com deia en G. Quintana, “hi ha dies que passen de pressa i d’altres que ni tan sols s’en van”. Suposo que som el que som i que les coses no són com són, sinó que són com estan. Ara ja tenim dues copes d’Europa i no se quantes lligues, responsabilitats, la 4 i la 6, un estatut de pa sucat amb oli, en Jose president, molts som pares, alguns casats de per vida amb el banc o la caixa, i, com sempre, n’hi ha de bons i dolents.I a que ve tot això?....doncs que, per sort nostra, sempre ens quedarà l’ELO i el seu “All over the world”, els violins ensucrats i tota la parafernàlia. I és que n’eren de bons!!!!
La setmana passada, entre estona i estona, vaig escoltar un recopilatori de l’ELO. Sembla estrany que “Evil woman”, “Strange magic” o “Livin’ thing” et teletransportin, encara que de manera temporal a èpoques pretèrites, paleozoiques i juràssiques.
Què ensucrada que era l’ELO!, amb els electro-viloins, l’omnipresent Jeff Lynne, les patilles i tot el matxambrat kitsch-hortera. Quins temps aquells, sense responsabilitats, sense obligacions, sense A3TV ni T5, sense cap copa d’Europa, sense cotxe, sense peles i sense compromisos i/o canalla, quan a l’hivern feia fred i a l’estiu calor i, potser exagerant una mica, els reis encara venien d’orient i els nens de Paris.
I ara?, I avui?. Com deia en G. Quintana, “hi ha dies que passen de pressa i d’altres que ni tan sols s’en van”. Suposo que som el que som i que les coses no són com són, sinó que són com estan. Ara ja tenim dues copes d’Europa i no se quantes lligues, responsabilitats, la 4 i la 6, un estatut de pa sucat amb oli, en Jose president, molts som pares, alguns casats de per vida amb el banc o la caixa, i, com sempre, n’hi ha de bons i dolents.I a que ve tot això?....doncs que, per sort nostra, sempre ens quedarà l’ELO i el seu “All over the world”, els violins ensucrats i tota la parafernàlia. I és que n’eren de bons!!!!
Entrades
