Per primera vegada en la meva vida humana he fet les vacances del 15 de Juliol al 2 d’Agost. Hem anat a una urbanització que es diu El Toyo, a uns 20 km. d’Almería, concretament a Retamar.
És un lloc certament curiós. 5 Hotels de quatre estrelles, amb piscines, spa, parcs, jardins, gespa, un camp de golf immens, parcs infantils, places, un llac artificial, servei d’autobusos fins a Almería —que normalment van buits—, tot impecablement net, un centre de congressos sense congressistes (està pràcticament abandonat) i amb una platja que descriu un arc que deu fer més de quaranta quilòmetres de llarg, deserta i solitària, amb un para-sol per aquí i un pescador de canya per allà. I a l’altra banda de la tanca (m’he oblidat dir
que el complex està clos i controlat per seguretat privada)… el desert. Si. Un desert de veritat, amb petites dunes, còdols i pedres, ple de pites amb la seva inflorescència característica apuntant al cel. Tot socarrimat. I he de dir que hem enganxat una temperatura boníssima (28-30 oC), però té pinta de quan la calor apreta deu ser un forn.
Ens hem assabentat que el complex es va construir com a vil·la olímpica dels XV jocs mediterranis que varen celebrar-se el 2005. Fins aquí res a dir.
És un lloc certament curiós. 5 Hotels de quatre estrelles, amb piscines, spa, parcs, jardins, gespa, un camp de golf immens, parcs infantils, places, un llac artificial, servei d’autobusos fins a Almería —que normalment van buits—, tot impecablement net, un centre de congressos sense congressistes (està pràcticament abandonat) i amb una platja que descriu un arc que deu fer més de quaranta quilòmetres de llarg, deserta i solitària, amb un para-sol per aquí i un pescador de canya per allà. I a l’altra banda de la tanca (m’he oblidat dir
que el complex està clos i controlat per seguretat privada)… el desert. Si. Un desert de veritat, amb petites dunes, còdols i pedres, ple de pites amb la seva inflorescència característica apuntant al cel. Tot socarrimat. I he de dir que hem enganxat una temperatura boníssima (28-30 oC), però té pinta de quan la calor apreta deu ser un forn.Ens hem assabentat que el complex es va construir com a vil·la olímpica dels XV jocs mediterranis que varen celebrar-se el 2005. Fins aquí res a dir.
Quin és el cost de mantenir tot això? El consum d’aigua ha de ser estratosfèric en un lloc on precisament l’índex pluviomètric és dels més baixos d’Europa. Pot ser ens diran que l’aigua és d’una dessaladora. No ho sé. Però per dessalar aigua cal energia elèctrica provinent d’una nuclear o una tèrmica. I que no em vinguin amb punyetes que és fotovoltaica. Penso que ni amb tots els generadors d’Almería podries donar corrent més d’un minut a tot aquest muntatge.
Per això he deixat de ser ecologista. Jo m’he de trencar les banyes reciclant?, comprant bombetes de baix consum?, anant a peu als llocs i no sé quantes collonades més quan s’estan malbaratant de forma escandalosa els recursos? I que consti que amb això no vull negar el dret d’Almería a explotar els seus recursos turístics, ja que només cal donar un cop d’ull a la nostra costa…
Hem anat diverses vegades a San José, un poble a uns 30 km. I per uns camins de carro hem estat a unes platges que creia que ja no existien. Los Genoveses, El Mónsul, La cala amarilla, La media luna, Cala carbón…Uns paratges verges increïbles, amb la sorra fosca, aigua clara, amb peixos, cargols, eriçons i sense meduses per cert, dunes, roquissars… Hi ha hagut dies que ens hi hem estat fins les 8 del vespre. Era impossible marxar. I quan ho fèiem era per tornar a l’endemà. Era la natura pràcticament original.Per això torno a ser ecologista.
Per salvar i preservar aquests llocs. Les meves filles n’han gaudit. Espero que els meus néts també ho puguin fer. Per això seguiré amb les collonades del reciclatge, les bombetes de baix consum i aniré a peu a determinats llocs.
Entrades
