11-Gener-2007:Estrena

Avui m’estreno amb això del Blog. Tot i que ja fa temps que ho volia fer, no ho he pogut engegar fins ara degut a la molta feina que he tingut, com ara posar ordre en el meu nou status social.
De moment, això del blog sembla més aviat una parida com qualsevol altre de les que circulen per l’internet, però amb l’avantatge afegit de que les collonades que un escriu per a ell mateix poden ser compartides amb altres persones amb afany de llegir altres collonades per així generar-ne de noves. És com un meta-generador de collonades d’abast mundial.
M’imagino la definició de ciberespai a partir d’ara. “Lloc on es comparteixen les parides i que serveix per generar-ne de noves, retroalimentant-se mútuament i fent-ho imparable”.
Bé, com deia més amunt, avui m’estreno. Com que estic a l’atur, disposo d’una mica més de temps que quan estava a l’Estorsa i puc fer coses que abans no podia, tot i que cobrava més que ara. Puc dur la canalla a l’escola, fer quatre feines justes de casa, ja que el pes segueix portant-lo la Irene.

Bé, això és el que deia ja fa temps. Amb data Febrer 2008, puc afegir que ja he acabat el postgrau de Logística i Gestió i segueixo amb el meu amic, l’anglès. Sobre el català ja ho he aconseguit. Tinc el nivell S3 ("C"). He trobat feina en el sector logístic i, com sempre, espero sortir-me'n i fer-me un lloc a l'empresa. Un nou inici. Amb 46 anyets. Vaig a la feina en metro i puc llegir la tira. Què més em cal? Salut i força al canut!!

I ara ja som a l'any 2014. Un any amb reminiscències d'antigues derrotes, d'incògnites presents i d'esperances futures. Un any que, sens cap mena de dubte, promet. Un any que vindrà marcat per una letra, la "V" de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria .

dissabte, 25 d’octubre del 2014

2013: He llegit.....

Passi-ho bé, Senyor Chips: James Hilton. Ed.: El cercle de Viena. CAT
Començat el 8/1/13. Acabat el 10/1/2013. Planes=108
Nota: 3/5 ***
Comentari:
Relat curt i amable sobre la vida d'un mestre típicament anglès, correctament escrit i amb un més que notable sentit de l'humor.És un  repàs a la història d'Anglaterra i mundial des de finals del segle XIX i començaments del XX des del punt de vista de l'escola, adobat amb un subtil toc humanista que no pot amagar la tragèdia interior que va patir el protagonista.


Vida y opiniones del perro Maf y de su amiga Marilyn Monroe: Andrew O'Hagan. Ed.: Alba. ESP
Començat el 10/1/13. Acabat el 24/1/2013. Planes=309
Nota: 3/5 ***
Comentari:
És, certament, un llibre curiós, que va de més a menys o, si sóc benèvol, que li costa mantenir el nivell. És un recull d'històries amb el Maf com a nexe i obsrvaor de tot el que l'envolta.
Una obra menor massa pretenciosa pel meu gust i, sovint, parla de gent que no saps qui són. Maf no deixa de ser l'excusa per fer reflexions sobre el que ens envolta i, segurament, la Marilyn n'és l'embolcall de luxe, perquè qui realment domina la situació és el gos, el protagonista.

Ciutat oberta: Teju Cole. Ed.: Quaderns Crema. CAT
Començat el 25/1/13. Acabat el 8/2/2013. Planes=308
Nota: 4/5 ****
Comentari:
 Retrat íntim d'una persona amb NY com a nexe i amb Brussel·les i Nigèria com a referències. Història captivadora i molt ben escrita, amb trossos de poètica visual molt ben aconseguits i amb un secret amagat, que porta a un psiquiatre, el protagonista, a descobrir-lo en el seu jo no conscient.
També la música hi és present en tota la narració; no deixa de ser la història d'una persona infinitament sola i que, penso, li agrada estar-ne.

August: John Williams. Ed.: Edicions 62. CAT
Començat el 13/2/2013. Acabat el 5/3/2013. Planes=476
Nota: 4/5 ****
Comentari:
 Relat sobre la vida del Diví August en forma de cartes i que, a vegades, es fa una mica caòtic ja que la gran quantitat de personatges que hi apareixen contribueix a embolicar-ho tot una mica.
Penso que l'autor va escriure aquest llibre enfocat cap a lectors amb una bona cultura clàssica i potser ho va fer de manera deliberada.
El llibre està dividit en tres libres; els dos primers són els del Diví August mentre que el tercer és el corresponent al l'August humà i el millor amb diferència. El viatge de l'home August en vaixell cap a Capri en la seva vellesa i on fa un repàs a la seva vida, és d'un nivell literari sublim.


El cor de les tenebres: Joseph Conrad. Ed.: Galaxia-Gutemberg. CAT
Començat el 6/3/2013. Acabat el 14/3/2013. Planes=157 ****Relectura****
Nota: 5/5  *****
Comentari:
Viatge riu amunt, als orígens, on tot comença. Prosa en estat pur, enmig del caos i de l'enfonsament.
 Miràvem el venerable corrent, no amb la intensa foguerada d’un dia breu que ve i se’n va per sempre, sinó amb la llum sublim dels records perdurables”.

El viatge riu amunt, deia, cap al desconegut —al llibre amb la febre del vori i a Apocalypse now redux, el film,amb la febre de l’heroïna—, que ho impregnen tot i s’apoderen de la raó. Heroïna i vori. Cerquem les respostes a eternes preguntes, riu amunt, fins als orígens. La selva, que embolcalla la irracionalitat del tot. Kilgore i els seus helicòpters. El director i els seus pelegrins. Marlow i Willard. I un objectiu: Kurtz. L’extraordinari, el geni.

L’oci d’un passatger, el meu aïllament entre tots aquells homes amb qui no tenia cap punt de contacte, el mar oliós i lànguid, la uniforme tenebror de la costa, semblava que em mantenien allunyat de la veritat de les coses, en la fatiga d’una desil·lusió malenconiosa i sense sentit”.
Riu amunt. Sempre amunt. Fins a trobar l'origen de tot. I les respostes.

El corrent marronós s’escolava veloçment del cor de les tenebres, portant-nos avall cap a la mar, a doble velocitat de quan havíem pujat; i la vida de Kurtz també s’escolava veloçment, afluixant, sortint del seu cor envers el mar del temps inexorable”.
Veure més a:  El cor de les tenebres i Apocalypse Now Redoux


El guardià invisible: Dolores Redondo. Ed.: Columna. CAT
Començat el 18/3/2013. Acabat el 4/3/2013. Planes=465 
Nota: 3/5  ***
Comentari:
Thriller intens, primera part d'una trilogia. Moments de gran emotivitat on l'autora sap tocar la fibra sensible de la maternitat i moments una mica inversemblants, tot adobat amb mitologia basca.
M'imaginao que una història així no hagués passat un ferm anàlisi forense però l'autora construeix -sap construir- una història que enganxa i que t'obliga a llegir-la el més aviat possible.
Brillant com a narrativa i com a escriptora. Inversemblant amb el contingut i creïble amb el continent; Elizondo i el Baztan.
El sanador: Antti Tuomainen. Ed.: Roja y Negra. ESP
Començat el 8/4/2013. Acabat el 12/4/2013. Planes=211 
Nota: 3/5  ***
Comentari:
Interessant exemple de la nova novel·la negra nòrdica. Amb un previsible apocalisi damunt els caps dels protagonistes, es desenvolupa una història de desaparicions, assassins i persecucions en un món llest per al colapse.
L'apocalispsi fa de fil conductor i l'estil sarcàstic i cínic de l'autor fan pujar un graó en aquesta, per altra banda, convencional història d'assassins en sèrie, on les casualitats no ho són i el guió avança pels tòpics previsibles. 

El mar dels traïdors: Jordi Tomàs. Ed.: Proa. CAT
Començat el 15/4/2013. Acabat el 18/4/2013. Planes=232
Nota: 3/5  ***
Comentari: Correcte i ben escrit, una narració epistolar que sap conservar el tempo i l'interès però......que costa de creure. Es pot er tan innocent i, en una paraula, tan ruc!.
L'autor planteja algunes situacions inversemblants; el tiroteig durant el sopar, no tenir monedes angles per poder enviar cartes des de les Barbados...
ben escrit, millor narrat però amb poca credibilitat.

El Decameró: Giovanni Boccaccio. Ed.: La butxaca. CAT
Començat el 22/4/2013. Acabat el 31/5/2013. Planes=815
Nota: 4/5  ****
Comentari: Relectura d'un dels clàssics de la literatura universal, enginyós, divertit, i, a vegades, previsible. No és una de les més grans obres de la història de la literatura però sí que és evident que, en el seu temps, va ser trencador. Al començament del segle XXI, moltes idees i pensaments no són gaire allunyats dels dels homes del segle XIV. Substituïu els clergues pels polítics i en tindreu una aproximació històrica. En el seu temps, l'obra deuria ser rupturista ja que els clergues quedaven a l'alçada del betum. No cal ni comentar però el concepte que en tenien de les dones, éssers inferiors i de baixa categoria moral.
Gran introducció amb la narració de la pesta a Firenze i epíleg final sobre les pretensions de l'autor.
Excel·lent traducció que, sense ser massa arcaica, manté l'esperit de l'original.
 

Els gossos: Hervé Guibert. Ed.: Galàxia Gutenberg. CAT
Començat el 6/6/2013. Acabat el 6/6/2013. Planes=55
Nota: 3/5  ***
Comentari: Breu relat de dominació que combina realisme amb metàfora i simbolisme. No aporta res al món de la literatura, tot i que s'intueix la mestria del seu autor.
Es llegeix tan ràpid com s'oblida.

La casa del canal: George Simenon. Ed.: Acantilado. ESP
Començat el 7/6/2013. Acabat el 12/6/2013. Planes=156
Nota: 4/5  ****
Comentari: Relat cru, desapacible com el temps de Flandes,personatges ben definits i que van més enllà d'un breu relat policíac.
La faula de la "femme fatale" duta fins a les darreres consequències i amb un final sense concesions on l'autor fa palès el seu talent pels temes més eminenment policíacs.


A la recerca del temps perdut. A l'ombra de les noies en flor. Al voltant de la Senyora Swann: Marcel Proust. Ed.: La butxaca. CAT
Començat el 13/6/2013. Acabat el 5/7/2013. Planes=2691 
Nota: 5/5  *****
Comentari: Nova immersió en l'univers Proustià.I, igualment, immensa, indescriptible l'autòpsia, síntesi i descripció dels sentiments que l'autor ens fa, tot  que no necesariament per aquest ordre.
L'univers de Proust, una vegada més, en el seu màxim esplendor. Brillant i gegantina posada en escena de l'alta societat parisenca. I encara més brillants els moments que s'hi viuen. La trobada entre el marqués de Norpois i el Sr. Bergotte...no menys brillant que la crònica del desamor de la Gilberte. La descripció d'aquest desamor és tan brilant! que cal haver-ne viscut algun per poder-se'n fer la idea.
Només un dubte: De qui està enamorat el protagonista (Proust)? de la Sra. Swann o de la seva filla?.
Sensacional.
 
Inferno: Dan Brown. Ed.: Empúries. CAT
Començat el 8/7/2013. Acabat el 22/7/2013. Planes=635
Nota: 2/5  **
Comentari: Literatura industrial per passar l'estona, ben construïda i ben narrada, però absolutament insulsa, insípida i,el que és pitjor, absolutament increïble (per la falta absoluta de versemblança amb la realitat). Llibre especialment recomanat per aquells que creuen que la quantitat (635 planes) és millor que la qualitat o que 5 hamburgueses llardoses són millors que una torrada amb foie o que l'intelecte es mesura pel gruix del llibre que estàs llegit. No cal fer el més mínim esforç per oblidar aquest llibre. 
 El senyor Nakano i les dones: Hiromi Kawakami. Ed.: Quaderns Crema. CAT
Començat el 23/7/2013. Acabat el 31/72013. Planes=247
Nota: 3/5  ***
Comentari: Retrat de la societat japonesa amb una botiga de brocanters com a nexe.
Sentim el mateix, som físicament iguals però ens separa un abisme dels japonesos, que tot i així, fa que tinguin un atractiu que els fa d'allò m´s interessant.
 

 



dimarts, 1 de gener del 2013

2012: He llegit...



La gran armada: Geoffrey  Parker y Colin Martin. Ed. Planeta ESP
Començat el 28/12/11. Acabat el 19/1/2012
Nota: 3/5 ***
Comentaris: Història de la derrota de “la armada invencible”, ben escrit i amb un enorme fons històric que els autors han pogut consultar. Excel·lent exemple  d'improvisació i d’operar sobre la marxa. Ni els castellans van ser millor que els anglesos ni viceversa. El que va determinar la sort de l’armada i, per extensió d’Anglaterra, va ser l’atzar, res més que l’atzar i una certa descoordinació de les tropes estacionades als països baixos atiades per enveges polítiques. Bo.

Robinson Crusoe: Daniel Dafoe (Traducció Enrique de Hériz). Ed Edhasa
Començat el 23-1-2012. Acabat 2-2-2012  ESP
Nota: 3/5 ***
Comentaris: Primera versió íntegra d’aquesta obra que qui més o menys ha llegit. Resulta que la fins ara versió en espanyol) “canònica” publicada l’any 1975 per l’Ed. Lumen i traduïda per Julio Cortázar està “retallada” quasi en un 30% respecte a l’original.
Al llegir el primer volum d’aquesta versió íntegra, amb un llenguatge actualitzat fruit d’una traducció brillant, un s’adona que, efectivament, en Robinson és un personatge més complex del que sembla, amb llargues discussions teològiques i un punt de vista del món purament egocèntric.
Especialment destacada és la visió que en té dels espanyols i el seu imperi (planes 242,297 i 334), i un tros que m’ha sorprès és  on reconeix que l’hi hauria agradat quedar-se per sempre a la seva illa on era el rei (plana 290 “…mi vida se estaba volviendo tan cómoda que empecé a pensar que, estando a salvo de los salvajes, no me hubiera importado saber que nunca más iba a salir de donde vivía”.

Nuevas aventuras de Robinson Crusoe: Daniel Dafoe (Traducció Enrique de Hériz). Ed Edhasa
Començat el 6-2-2012. Acabat 16-2-2012 ESP
Nota:3/5 ***
Comentaris: Ha estat una grata sorpresa descobrir aquest segon volum, totalment inèdit per a mi i del que ni tan sols en sabia l’existència. Podria semblar que és només una simple continuació de la primera part, però és suficientment entretingut com per llegar-lo “quasi” com un volum independent.
Evidentment, l’autor es recrea en el seu món particular, del que n’és l’amo i senyor absolut i es construeix a mida un simulador virtual d’un model de societat perfecta, on tothom és bo i això sí, il·luminat per l’autèntica llum divina, sense la que, segons l’autor, res és possible.

Sobre la historia natural de la destrucción: W.G. Sebald  Ed. Quinteto
Començat el 21-2-2012. Acabat 24-2-2012  ESP
Nota: 3/5 ***
Comentaris: Breu assaig sobre la destrucció d’Alemanya on l’autor es planteja qüestions referents a l’aparent amnèsia que té l’actual societat alemanya sobre el tema i els seus principals escriptors, especialment el de la destrucció de 131 ciutats alemanyes pels bombarders aliats. També defensa  l’escriptor A. Andersch sobre el dret a parlar-ne i a escriure.

Pel cantó de Swann: Combray. Marcel Proust. (Traducció de Valèria Gaillard). Ed. la Butxaca
Començat 27-2-2012. Acabat 13-3-2012 CAT
Nota: 5/5 *****
Comentaris: Obra immensa i mestra de la literatura universal. Ha estat la meva primera incursió en l’univers Proustià. No passa, aparentment, res però tot flueix lentament enmig de llarguíssimes frases i descripcions inacabables que abasten tots i cadascun dels aspectes de la vida dels seus protagonistes. Els llargs passetjos i els personatges estan descrits amb una mestria inigualable.
He llegit en algun lloc que si descrius al teu poble, descrius al teu món i això, penso, és el que fa l’autor en aquesta introducció al (seu) món (233 planes).
I en un món on tot ha de ser immediat, he descobert el plaer per la lectura lenta gràcies a Proust. I a l’extraordinària traducció de Valèria Guillard, amiga de la Irene).

Pulsió de mort: Jeb Rubenfeld.  Ed.62. 571p.CAT
Començat 19-3-2012. Acabat 2-4-2012
Nota: 2/5 **
Comentaris: Thriller increïble (referint-me a que no te’l creus), escrit de forma elegant i professional i que t’obliga a voler llegir sempre un capítol més a veure què passa.
De la mateixa manera que t’atreu te n’oblides al cap ‘una temporada. La trama psiquiàtrica, més aviat fluixa. Quan en faran la pel·lícula?

La felicidad conyugal: Lev Tolstoi. Ed acantilado. ESP
Començat. 10-4-2012 Acabat 14-4-2012
Nota: 3/5 ***
Comentaris: He llegit llibres infinitament millors de Tolstoi que aquest breu relat, però on es reflecteix alguna cosa que duem molt endins de l’ànima (i també, d’una altra època).

 Nocturns: Kazuo Ishiguro. Ed. Empúries. 236p CAT
Començat. 16-4-2012. Acabat 23-4-12
Nota: 3/5 ***
Comentaris: 5 històries amb la música com a nexe, ben treballades i amb uns personatges creïbles. M’ha sobtat que per ser un escriptor japonès (ha viscut des de petit a Anglaterra) té un estil diferent als escriptors japonesos que viuen i treballen a les illes.    

La marca de l’aigua: Joseph Brodsky. Ed. El cercle de Viena. 104p CAT
Començat 24-4-2012. Acabat 30-4-2012
Nota:4/5 ****
Comentaris: Poesia, boira a la Plaça de Sant Marc, l’hivern a Venècia… un llibre en prosa de profundes arrels poètiques i narrat amb un gran estil d’algú que s’arrela en un lloc potser per no voler saber d’on ve. Premi Nobel de literatura 1987. Molt bo.

L’avi de 100 anys  que es va escapar per la finestra: Jonas Jonasson. Ed La campana CAT
Començat 2-5-2012. Acabat 11-5-2012
Nota:2/5 **
Comentaris: Riurem i serem feliços, menjarem perdius i anissos i ho adobarem amb algunes imatges simpàtiques i de riure fàcil (sense treure el mèrit que té poder-ho fer), com ara la trobada amb el dictador coreà. Fàcil de llegir, fàcil de fer-ne una pel·lícula, però hi ha més literatura en una sola línia d’un passeig a Combray que en tot aquest llibre i les possibles segones i terceres parts que hi pugui haver.
Entretén i prou.

Relámpagos: Jean Echenoz: Ed anagrama. p149  ESP
Començat 14-5-2012. Acabat 16-5-2012
Nota:4/5 ****
Comentaris: Brillant interpretació de la biografia de N. Tesla per part d’Echenoz, gens fàcil tractant-se d’una persona summament desequilibrada a qui el seu geni el va dur una mica més enllà del que es podria considerar raonable.

Jo confesso: Jaume Cabré De. Proa. 998pa CA
Començat 24-5-2012. Acabat 18-6-2012
Nota: 5/5 *****
Comentaris: Obra mestra que culmina una llarga trajectòria literària. Història complexa, viva, brillant, entrellaçada en molts espais i temps. Personatges treballats a fon son res és innecessari ni superflu. En cinc pàgines passem d’Auchwitz a Barcelona i d’Itàlia a Catalunya. El nexe de tota la historia és un violí. Des de les llavors que fan créixer l’arbre d’on s’extraurà la millor fusta per al millor violí fins al final on l’oblit absolut n’és el principal protagonista. És una magna obra. És l’obra d’un premi Nobel.

HHhH. Laurent Binet. Ed Seix Barral. 391p ESP
Començat 19-6-2012. Acabat 28-6-2012
Nota: 3/5 ***

Comentaris: Crònica de l’atemptat a Praga l’any 1942 contra el SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich narrat amb un estil peculiar que recorda al de Jean Echenoz.
Himmlers Hirn heisst Heydrich (el cervell de  Himmler es diu Heydrich) és el títol complert d’aquest enigmàtic joc de paraules. M’ha agradat la documentació extraordinària que aconsegueix l’autor, però no m’agraden determinats comentaris que fa sobre alguns dels personatges ja que no és feina del cronista opinar sobre el que explica sinó que és tasca del lector treure’n conclusions. Potser si que en Heydrich (un dels personatges més feréstecs del Reich dels 1000 anys) té cara de cavall, però no cal deixar-ho per escrit perquè no aporta res de nou. I ja sabem que els crims del nazisme ( i d'altres ismes) són infinits i pels que mai hi haurà perdó, però no és necessari tractar la historia amb matisos que no aporten res.
Jan Kubiš i Jozef Gabčík van passar a la historia i Reinhard Heydrich a l’oblit.

Romeo i Julieta: William Shakespeare. Edicions 62. 131p CAT
Començat 2-7-2012. Acabat 5-7-2012
Nota: 2/5 **
Comentaris: Decepcionant, en part degut a la traducció del segle passat. A anys llum de les millors obres de Shakespeare. L’amor reduït a l’absurd. La llegenda pel terra.

La historia de mi gente: Eduardo Nesi. Ed. Salamandra p153 ESP
Començat 9-7-2012. Acabat  12-7-2012
Nota: 4/5 ****
Comentaris: L’enfonsament de la industria del tèxtil a Itàlia, de la fàbrica T.O. Nessi, degut al desinterès de la UE i a la deslleial competència xinesa, un tema molt proper per a mi i que em recorda èpoques passades, que no millors. Escrit amb un gran estil i fàcil de llegir. Absolutament recomanable.

Confesiones de un joven novelista: Umberto Eco. Ed. Lumen p221. ESP
Començat 16-7-2012. Acabat 19-7-2012
Nota: 2/5 **
Comentaris: Artefacte construït per a l’exclusiu lluïment de l’autor i que no aporta pràcticament res al lector. Ja sabem que va ser un pioner de la novel·la històrica però no ens cal que ens ho recordi contínuament ni ens –intenti- enlluernar amb la seva immensa sabiduría, cosa que pot fer amb la simple lectura de la majoria de les seves obres.

Ravel: Jean Echenoz: Ed anagrama. p124 ESP
Començat 21-7-2012. Acabat 24-7-2012
Nota: 4/5 ****
Comentaris: Una altra biografia, en aquest cas la del músic Ravel, amb l’estil propi d’Echenoz. Com en l’altre llibre que he llegit (“Relámpagos”) es tracta d’una curiosa interpretació biogràfica, escrita de forma brillant i on s’aprofundeix en la complexitat de la persona de Ravel, sense distraccions ni detalls superflus.

Luna fría: Jeffry Deaver. Ed. Umbriel. 440p ESP
Començat 30-7-2012. Acabat 22-8-2012
Nota: 2/5 **
Comentaris: Thriller del mateix autor del “coleccionista de huesos” i que tinc dedicada per l’autor. Increïble (em refereixo un cop més a l’argument), enganxa i necessites llegar més planes cada vegada. L’argument és tan increïble i amb uns girs tan exagerats que, quan s’estreni la pel·lícula, més d'un –penso- pot perdre´s.
I aviso: Tot obert per a la segona part.

Headhunters: Jo Nesbø. Ed. Proa. 244p CAT
Començat 27-8-2012. Acabat 3-9-2012
Nota: 3/5 ***
Comentaris: Per fi un nòrdic que val la pena des de la trilogia d’en Larsson. Àgil, ben tramat, cru, salvatge i imaginatiu. Gir de guió inesperat que li’n treu una mica de gràcia. Calia?

Stoner: John Williams. Ed. 62. 333p CAT
Començat 4-9-2012. Acabat 17-9-2012
Nota: 5/5 *****
Comentaris: Una de les grans troballes de l’any i un dels millors llibres que he llegit des de fa temps. La descoberta de la vocació per l’ensenyament d’un representant de l’american-deep que s’obre al món gràcies al coneixement i que vol obrir-lo als seus alumnes. La vida grisa, desgraciada i, sovint, freda de l’Stoner, quina merda de vida!, narrada amb mestria per John Williams que mereix estar a l’alçada dels millors escriptors nord-americans del segle passat (Faulkner, Steinbeck, H. James…). Injust oblit d’un enorme escriptor amb una obra que reflecteix la grisor d’una època i on no hi ha lloc per a la més mínima esperança, on la buidor regna per sobre de tots i tothom i les imatges en color són poques i contades. Molt bo.

Core: “Sobre enfermos, enfermedades y la búsqueda del alma de la medicina”: Andrezj Szczeklik. Ed. Acantilado. 359p ESP
Començat 18-9-2012. Acabat 2-10-2012
Nota: 3/5 ***
Comentaris: Metge polonès que intenta buscar paral·lelismes entre la praxi de la medicina i el que preocupa als homes, com a pretext per mostrar-nos la seva immensa sabiduría (de l’autor) i l’amor a Polònia i al papa, amanit tot amb un cert deix d’integrisme religiós.
Fa curioses referències a dos casos que identifica com a catalans i que ens identifica així i no com a espanyols.
Bo en l’argument de la “coré” i la nineta dels ulls però, a vegades, em recorda a un manual d’autoajuda.

Pel cantó de Swann: Un amor de Swann. Marcel Proust. (Traducció de Valèria Gaillard) .Ed. la Butxaca CAT
Començat 3-10-2012. Acabat 22-10-2012
Nota: 4/5 ****
Comentaris: Viatge interior, lentíssim, ple de detalls i anècdotes i amb l’enamorament com a inici i el desamor com a final. Tocs de mala llet adobats amb sarcasmes de Swann, tot i que és una personalitat tova i, un xic, somiatruites.
A diferència de Combray, la descripció de la gènesi i, més endavant, la quotidianitat de l’amor de Swann pot fer-se un pèl avorrit entre moments únics i especialment brillants.
Potser les coses són més simples del que les descriu Proust.

Vente conmigo: Roberto Saviano: Ed. Anagrama p214. ESP
Començat 24-10-2012. Acabat 30-10-2012
Nota: 3/5 ***
Comentaris: Recull d’articles sobre la desastrosa situació del sud d’Itàlia. Més del mateix. Sembla un apèndix del seu anterior treball. Fangs tòxics, corrupció, màfia, búnquers. Escrit amb estil i amb tema depriment.

Victus: Albert Sánchez Piñol: Ed. La Campana. p604 ESP
Començat 5-11-2012. Acabat 20-11-2012
Nota: 4/5 ****
Comentaris: “Brillant”, “excessiu”. Són els dos adjectius amb que descriuria aquesta primera part d’una obra que s’intueix immensa. També hi afegiria “documentalment brillant i històricament superlatiu”.
Victus és un manual d'història, explicada com si estiguéssim en un bar on el Mou és substituït per l’altre monstre, Lluis XIV o el Messi per l’altre geni, Zuvi “piernaslargas”, futur maganon de 10 punts i gran mestre de la poliorcètica.
El final del llibre és fàcil d’imaginar, ja sabem com va acabar i el que encara dura de tot allò. Com diu Titus Livius, “pugna magna victi sumus” (hem perdut una gran batalla) i, espero i desitjo, que no tota la guerra, que ja fa 300 anys que dura. 
 
El gat: George Simenon. Ed. Quaderns Crema. 168p  CAT
Començat 23-11-12. Acabat 30-11-12
Nota: 3/5 ***
Comentari: Interessant de llegar i molt ben escrit. La situació que l’autor descriu no deixa de ser, certament, una barreja inversemblant i curiosa. El silenci i la seva gènesi, el gat, el lloro, el desamor en l’amor –si és que mai va existir – i la solitud.
Moltes coses en poques planes, però serveix per descobrir un escriptor a qui el va matar la novel·la policíaca.

Pel cantó de Swann: Els noms de país: El Nom. Marcel Proust. (Traducció de Valèria Gaillard) .Ed. la Butxaca   CAT
Començat 3-12-2012. Acabat 10-12-2012
Nota: 5/5 *****
Comentari: Final d’aquesta primera etapa Proustiana. L’adolescent que descobreix l’amor amb lleus i insinuants referències als dos llibres anteriors d’aquest primer volum. L’univers de Proust, amb les seves inacabables frases dintre de la frase, farcida de comes, en el seu màxim esplendor. Brillant, íntim, únic. Una obra mestra que cal interpretat en la globalitat de la seva obra i de la que només n’he llegit una mínima part. Extraordinària traducció al català.

Lliures o morts: Jaume Clotet i David de Montserrat. Ed Columna. p458 CAT
Començat 5-12-2012. Acabat 31-12-2012
Nota: 1/5 *
Comentari: Obra menor sense pràcticament cap mena d’interès. Personatges superficials i situacions previsibles. És un intent fallit de crear un “alter Victus”, que és la referència de lectura obligada sobre el tema 1714. Pot oblidar-se sense cap mena de problema. Molt fluix.